Tió tió caga turró d´avellana i pinyó...

Nadal amb texans, foc a terra i com mana la tradiciò escudella de galets.

El que no ha estat tan normal es tenir el sol a dintre el menjador escalfant l´estada igual que en una ben entrada primavera. Tot-hom ha celebrat l´entrada del intrús (jo inclosa) i es que encara que la neu i el fred fan Nadal no es pot dir que els haguem trobat a faltar.

Desprès de dinar em anat a cagar el Tió al estil de la familia de la Joana i ha estat molt divertit.
Hi havien nou nens peró contant amb l´esperit dels adults n´erem vint-i-un.

El Tió ben alimentat i calentó devant la llar de foc estaba mes que predispossat a "cagar"

S, han cantat nadales i els nens han recitat els respectius poemes de Nadal. Com que tambè hi havia una familia argentina i una altre de Mèxic em cantat cançons dels seus paisos i entra nadala i nadala els d´aquí cantavem tambè villancicos.

Quan em acabat el repertori em passat a cantar qualsevol cosa, desde el "cargol treu banya" i "la lluna la pruna" a "sol solet" o el "patím, patám, patúm homes i dones del cap dret no trepitjeu al patufet" i es que el Tió cagaba i cagaba sense parar.

Cap al vespre em verenat pà amb tomaquet i embotit que tambè havia cagat el Tió i l, hi em donat temps per referse. Desprès l, hi em untat el cul amb mel i ha seguit la festa.

Cada cop cagaba una cosa diferent: una brújula per la munyeca, una armónica. llibretes i colors, globos i caretes de paper, xiclets de meló, trencaclosques...

La Paula en un moment donat ha dit.

._M´ho sembla a mi o fa tres dies que estèm cagant el Tió?- però ho deia de broma ja que ens ho estavem pasant molt be .

Al final el pobre Tió amb el cul untat de mel ha fet la última "cagada", un munt de xuxes de totes mides i colors per grans i petits i desprès l´han deixat al costat de altres troncs de llenya perquè descansi fins l´any que ve.


Bon Nadal!

Sopar a l´Esquirol

Acabo de fer una pasejada curta (uns 200 metres) sota un cel estrellat un fred sà i amb l ´escalfor interna de una bonísima sopa misso, xai a la brasa i dues copetes de bon vi. De postre iogurt de ovella i com a guinda una bona companyía.

Qui s´hi apunta la propera vegada?

Sta. Maria de Orco?

..la amable veu de una operadora de telefònica em pregunta...(en castellà)

-¿Sra. Muntada, sería tan amable de confirmarme el domicilio donde debemos instalar la nueva línea telefónica?
-¡Por supuesto!-contesto. (M´interessa tenir el telèfon quan mes aviat millor al meu nou domicili de SANTA MARIA DE CORCÓ.

-El nuevo domicilio está en la Carretera de Taberta...
-Tabertet, la corretgeixo al moment." T de Tarragona, Alicante,Barcelona,España, Roma, Tarragona, España, Tarragona"...TABERTET
-Tabertet- repeteix ara correctament.
-Si-l´hi dic
-¿Número 2, 2º-1ª?-
-Si-confirmo
-¿Codigo postal 08511?-
-Si correcto-(es el meu torn de paraula)
-¿De Sta. Maria de Orco?

jajajajajajajaja....mes jajajajajajajaj i molts mes jajajajajaja. Quasi no podia parlar.

-Nooooo mi pueblo queda algo lejos del mundo de Tolkien-i ara es ella la que es parteix de riure!

Aclarit que es de Corcó i no de Orco i esmorteides les rialles pero no desaparagudes es despedeix de mi amb un...-Muchas gracias i que pase un feliz dia-
-Gracias a ti y no dudes de que a partir de este momento será mejor de lo que ya estaba siendo porque me has proporcionado una divertida anécdota-

Ella torna a riure, jo la acompanyo i ens acomiadem amb el típic "hasta luego" que em cau molt simpàtic perquè es com deixar una porta oberta i qui sap si potser algun dia aquesta desconeguda veu amable donarà un tomb per l´Esquirol pensant   amb un somriure als llavis que l´hi ha costat molt poc trobar el poble de Sta, Maria de Corcó/Orco i que poc s´el imaginava tant bonic!

Tristesa

Només era qüestió de dies que fessin malbé el nostre paradís particular, el del Bru i meu, davant del Cementiri de l´Esquirol.

I no feia cap falta, n´estic segura. Podien haver arreglat l´accés, aplanant el camí de no mes de 300 metres des de l´asfaltat fins a la porta,  era bonic aquell tros entre arbres i herba. Era una bonica entrada al mon silenciós dels que dormen per sempre.

Ah sí ja ho entenc...cal portar el cotxe enganxat al cul fins a la porta de casa, de l´escola, del treball i fins i tot del nínxol!

Curiosament, en una de aquelles casualitats estranyes de la vida, pujava cap a l´Esquirol desprès de uns quants dies sense anar a passeig per aquella zona i escoltava la radio. De cop, una de les cançons que mes m´agraden del Serrat, "Pare" i la vaig anar cantant desprès que es va acabar...

"Pare digueu-me què l´hi han fet al riu que ja no canta
rellisca com un barb mort sota un pam d´escuma blanca....
pare digueu-me què l´hi han fet al  bosc que no hi ha arbres..."

I sí, el cor s´em va omplir de tristesa aquell matí al davant del Cementiri de l´Esquirol.

"Can Canalla", els pallassos, els nens i els adults

Avui ha tocat anar a veure una obra satírica-festiva adequada per a nens i per adults, divertida, enginyosa, distreta i amb dos actors per el meu gust molt encertats en els seus personatges.

L´obra de una hora justa de durada fa riure als petits i disfrutar als grans. Perquè no n´hi ha mes d´aquestes? Perquè portar als nens a espectacles adecuats per a ells suposa moltes vegades un sacrifici per els adults?

Un "BRAVO" per la Minerva Ruca-vella (la millor cuinera del mon...bé, no, com diu ella la millor del univers) un "OLÉ" per el Serafí Merengue (el dòcil i sofert ajudant) i tota la meva simpatia per el restaurant de "Can Canalla" al que dono una constel-alció d´estrelles perquè si existís en tindria de segur milers.

Proverbi Japonès

M´han enviat aquest proverbi i m´ha agradat, per aixó el vull compartir.

"Semblem bojos tant si ballem com si no, llavors, perquè no ballar?"

A mi m´agrada el "baile agarrao", la sardana perquè s´agafen les mans, el flamenc perque es visceral, la jota perquè es vistosa, el tango perquè es sensual, el vals perquè es eteri.....i tantns i tants d´altres...

Vols ballar una dansa amb mi sense mai parar?

Petons per tot-hom.

Les ales i el Cabrerés

Emigrem, l´Àngel i jo (guapos a la foto eh?). Emigrem per apropar-nos mes a la muntanya al cel sense boires, al cant dels gripaus, a les nits estrellades...a tantes cosses! i ho fem de gust, amb il-lusió.

Prop nostre tots vosaltres, els que estimem i casa nostra serà com sempre casa vostre (veniu amb una ampolla del que sigui nosaltres hi posem les copes encara que siguin de plàstic i el caliu del nostre amor).

Que es prepari el Cabrerés, que tremolin els esquirolencs...jejeje

Ales preparades! Diposit d´il-lusió ple! Cel sense núvols! Pistaaaaaaaaaaa

Valor económic dels regals

S´acosten festes i això em fa pensar en els regals que es faran. Amics invisibles, Nadal. Reis...i penso en el valor econòmic de un mateix regal fet per persones diferents.

El meu regal fictici costa 200€. Aquest mateix regal m´el fan a mi quatre persones diferents (ja m´agradaria ja que això fos cert), però cada una es diferencia de l´altre en una cosa important...els seus ingressos!

La primera persona que em fa el regal tè uns ingressos mensuals de 1000€, o sigui que em fa un regal del 20% del seu sou.
La segona persona ingressa al mes 2.800€ el que l´hi suposa una despesa per el meu regal del 7,14% del seu sou.
La tercera persona es una privilegiada que tè un sou de 3.000€ mensuals. Percentatge del meu regal 6,666%
I la quarta es un futbolista de primera divisió peró de un club molt modest i cobra 6.000€ al mes (je,je,je). El meu regal l´hi ha costat el 3,333% del seu sou.

Ja no m´atreveixo a contar el percentatge si el mateix regal m´el fes en Bill Gates!!!

I això em fa pensar en el valor sentimental del mateix regal. En el valor emotiu de tots els regals. Dels que es fan per força, per obligació, per compromís o amb el cor i els sentiments.

No vull regals que costin diners! No vull regals sense cor! Vull aquell dibuix mal fet, el cargol buit que em regalen cuasibè cada dia els meus nets, vull la fulla seca o la flor del "pijallits" que em donen amb un somriure i em diuen...per tú iaia!

Cargol versus llimac

S´en veuen pocs de llimacs. Potser com que no ens els mengem tampoc ens preocupa massa si son molts o pocs però a mi em cauen be. Son els nudistes del mon "cargonil", uns desenfadats no hi ha dubte, potser també un xic inconscients lliures i bohemis.

Si no fan fàstic (a mi gens) els agafes i tendeixen a escapar-s´et de les mans però no sense deixar empremta

Em sento llimac mes que cargol. Com deu ser el femení de llimac? Ah si es clar! lli-maca. O sigui i per definició una" maca" en un llit amb llençols de lli.

Em raó em sento llima-ca!

Per això i per moltes altres coses trenco una llança a favor dels llimacs!

Esperar-tenir-recordar

Espera que pot ser dolça, impacient, angoixant, il-il·il·lusionada, temorosa, tendra, amarga, llarga ...els fets importants de la vida, els que trencan la rutina son com en una novel-la la trama, el nus i el desenllaç

Tenir, o sigui entrar en el nus de la historia, del fet, de la experiència que es viu en el moment i gaudir-ne o patir-la acer tar o errar estar-ne orgullós/sa o penedit/da ...en tot cas apendre!

Recordar el fet durant molt o poc, quedar marcat o gaudir d´aquest record, voler-lo reviure o fugir-ne...seguir aprenent!

I curiosament no hi ha un "The End" en moltes de les nostres vivències. Queden com petites finestres obertes en el pensament i en el cor per bé o per mal i cal guardar-les com un tresor o com una falsa moneda, tan se val, perquè la fi de cada història intima coincidirà amb el nostre final.

Sempre hi ha algun secret!

...i vaig millorant. Segons el meu entrenador ja no espero la pilota al estil "RoboCop" ara m´acosto mes a un figurant del video de Michael Jackson "Thriller" . Aixó m´ha possat contenta perqué si no recordo malament tenen bastanta flexibilitat, oi que si?...digueu-me que si...digueu-me que Siii, DIGUEU-ME QUE SIIIIIIII

En realitat perquè faig classes de tenis a aquestes altures de la meva vida? Doncs perquè em diverteix, perquè fa que els dissabtes al matí em llevi dora i amb il-lusiò, perquè encara no sé que ve després del Thriller i perquè la vida es un jóc de pilotes i vull estar preparada!

Jocs

Estíc enganxada. Em passat el món 1, el 2, el 3, el 5, el 7 i part del 8 però hi han passadissos amagats que no ens deixen accedir al món 4 i al 6...Hiii, snif! snif!, jo..r!

Ens cau bè la princcessa Daisy
No ens  fa gaire nosa el Yoshi
El Koopa ens ajuda si aconseguim clicar-lo
Es antipàtic el fantasma Boo
El Bowser es realment incordiant, tan punxegut ell
Les flors Piranyes no tenen cap gràcia realment no ens fan cap falta
El Dry Bones es massa persistent, el xafes, es desmunta en mil ossets i si l´hi dones una mica de temps reviu tan eixerit com si res
En Lakitu cavalcant sobre el seu núvol i tirant mortífers bombes es realment ODIOSSS

I així un llarg etcètera d´entrebancs per passar  una sola pantalla. Ai senyor!

Lo bo del cas es que els meus nets creuen que jo SI que puc passar totes les pantalles i quan estan tips de patir els avatars de la mala sort em passa'n la Nintendo i amb aquelles carones irresistibles em pregunten...iaia, ens  la passes?

I es que es tan dur ser una iaia màgica...als ulls dels nens i amb una Nintendo a la mà!

El Mur de Berlin

Quan l´Àngel i jo varem anar a Berlín la ciutat ens va sorprendre. Recordo que va ser la primera vegada que volava en un avió en el que en cada moment el monitor de vídeo ens indicava  quin lloc estàvem sobrevolant, la altitud, la temperatura exterior i el temps previst d´arribada. Volàvem amb Air Berlín i quan teòricament ja sobrevolàvem la ciutat i l´avió començava la maniobre d´apropament jo vaig dir-l´hi a l´Àngel que no entenia res.
Teníem d´aterrar en un dels aeroports mes propers a la ciutat i des de el cel l´únic que es veia era verd i mes verd.

-Aquí sota no hi ha cap ciutat -vaig dir al meu fill
No recordo la seva resposta però crec que ell molt intel·ligentment va confiar mes ens els pilots i els sistemes de navegació que en la opinió poc acadèmica de la seva mara i va fer ben fet. Allà baix, amagada sota aquell mantell verd hi havia Berlín.Amb una extensió de 45Km.de Est a Oest , 38 de Nord a Sud i uns 30 llacs, no es extrany que quedi camuflada des de l´aire.

Ens ho varem passar be els dies que varem estar allá i ara ve l´anècdota.

Prop de la Porta de Brandenburg hi han restes del Mur. De fet n´hi ha molt tros de recordatori del Mur de la Vergonya ja que els mes de 40 Km. de llargada han deixat empremta, però es aquí, prop de la famosa porta a on unes plaques recorden alguns dels assassinats per voler-lo creuar. Ens ho estàvem mirant i l´Àngel em va dir.

-Mira mara, l´últim assassinat va morir el dia que jo vaig néixer!-
Varem mirar junts la placa. "Chris Gueffroy assassinat el 5 de Febrer del 1.989"
Una gran sensació de tristessa em va envair. Feia anys, mentre jo abraçava al meu tercer fill una mara plorava la pèrdua del seu.

L ´Àngel semblava afectat per aquesta coincidència i l´hi vaig dir.

-Molta gent va morir aquell dia i molts d´altres varen nàixer la vida es així però mai ningú hauria de perdre la vida d´aquesta manera!-

Varem continuar visitant la ciutat portant al cap i també al cor un record per el Chris Gueffroy, un noi de 21 anys (els que farà l¨Àngel)i per tants i tants que varen morir als peus del Mur.

Els Cementiris

S´entesten en fer-nos por amb els morts, en que els cementiris siguin llocs escabrosos de dia e impossibles de resistir de nits. Halloween, la festa que acabarà amb l´entranyable castanyada es una oda als éssers lletjos i terrorífics. Em costa d´entendre!

Cada dilluns i cada dimecres des que pujo a l´Esquirol a fer de iaia la meva passejada amb el Bru es fins al Cementiri del poble i no es morbositat. Veureu. El Cementiri de l´Esquirol està molt aprop del poble, quasi es confon amb ell i te la particularitat de que al seu davant hi ha un espai verd com de gespa amb pinzellades de flors boscanes. Un pi bord i un parell d´alzines proporcionen al estiu una ombra que s´agraeix i els aglans i les pinyoques que cauen dels arbres son un joguet per el Bru i per la Kala (la gossa)

Des que el Bru, la Kala i jo hi anem a passar l´estona mai hi em trobat ningú que com nosaltres hi vagin per gaudir del entorn però a nosaltres ens agrada poder seure al terra sobre la catifa de fulles amb els aglans i les pinyoques i ens ho estimem més que la sorra i les perilloses pedretes dels parcs infantils.

Un parell de cops em trobat el Cementiri obert i hi em entrat. Allà hi han les despulles dels besavis del Bru i la sensació de tendresa es intensa. Desprès de recordar-los i fer-lis un petó de cara al cel marxem cap a donar l´últim tom abans de anar a casa a dinar.

No ens fan por els Cementiris, no ens fan por els morts...el que cal es ser molt prudent amb alguns VIUS.

Tenis

Avui he començat les classes de tenis amb un profe jove guapo i que s, ho pren molt en serio, tant que no serè jo qui trenqui esquemes i per lo tant tambè me les prenc molt i molt en serio. Al meu profe (que tambè es el meu fill) no l, hi feia massa gràcia em sembla donar-me les classes però com que ha vist que hi posso tot l´interès en apendre ara ja está tranquil.

-Posat al fons de la pista, al centra. La raqueta en aquesta possiciò...molt bè, ara marca amb la mà lliure la trajectoria de la pìlota...les cames mitg flexionades i gronxa (com si s´em escapés el pipi? he pensat jo però no he dit rès), la raqueta mes avall, així molt be. Ara farem "drive´s" o sigui te les tiraré totes a la dreta, desprès revessos i per últim saques.- Aquí m´ha mirat amb aquets ulls tan blaus que tè i amb cara de fill m´ha dit.
-Massa informació de cop?
I jo com una verdadera professional del estil de les Williams l´hi he dit.
-Nooo no pateixis em sembla que ho recordarè tot!-

Quan aprenia a conduir em sobraven pedals, miralls i em faltaven mans i ulls. "Això no ha pas de ser molt mes difícil i en tot cas si erro per lo menys no atropellaré a ningú, si de cas un cop de pilota però res mes"

-Em diràs si em surt be?-
-Si, no pateixis sempre rectifico el que no es correcta i celebro si es fa be.-
-Ah, de acord, es nomes per saber si milloro-

I em començat a jugar, a corre, a suar i a adonar-me que tornar les pilotes no es difícil (ja havia jugat fa temps). El que si es difícil es col·locar-les a on vols amb l´efecte que vols i tenint ell teu cós en la postura correcta. I com que gràcies a Deu no ens falta el sentit del humor en un moment donat i per explicar-me gràficament que estava massa tensa, l´Àngel ha començat a caminar per el fons de la pista com en Robo Cop.

I es que la autoritat materna dins una pista de tenis no deu ser efectiva!

La setmana que be...messssssss

Jo i el número 7

Bé, doncs resulta que els dimecres a la nit vaig a aprendre a fer treballs manuals. No fa massa temps d´aquesta activitat i una de les primeres coses que vaig fer va ser una caixa de fusta amb un quadre de sorra a la tapa.

Les caixes de fusta son crues, sense ni una capa de pintura ni de vernís i la primera feina es donar-les-hi color i envernissar

Jo estava entusiasmada amb la meva caixa, la veia ja acabada guardant petits tresors a qualsevol reco de casa .

Poso la tintura de un color caoba preciós. Deixo que s'assequi i desprès de passar el paper d´alumini per deixar-la ben llisa l´hi poso la primera capa de vernís.
.-Això ho hauràs de fer set vegades.- em diu la companya que seu al meu costat.
.-Set?, estas de broma oi?.- contesto
.-No, no es cap broma. Oi que son set Tina?.-diu a la professora esperant la seva confirmació.
.-Si, set diu la Tina ni una mes ni una menys i ja veuràs.-afegeix com per convencem del tot.-et quedarà preciosa!.-
Set passades de vernís, set cops polir-la, set dies que es converteixen en set setmanes perquè hi vaig un dia a la setmana. Oh "mon Dieu"
I vet aquí perque somnio amb el set.

Els SET dies de la setmana.
Els SET pecats capitals.
Els SET nans de la Blancaneus.
Les SET mosques del sastre valent.
Les SET cabretes.
El SET que segons el Torá es el nombre dels receptors del home en el seu cap, dos ulls, dues orelles, dues fosses nasals i una boca.

I ja ho veieu, desprès de tanta feinada, de somniar-lo, de avorrir-lo de odia-lo...avui he començat una segona caixa! I es que no tinc remei.

Boira

Acabo d´arribar a casa circulant per la C-17 (uns 20 Km).

Desprès de un dia calorós impropi de finals de Octubre la nit m´ha fet un regal. Un xic de boira! No una boira espesa que no deixa veure res sinó una boira fina com un vel, una boira que ha jugat amb mi tot el camí- ara hi soc, ara no hi soc, desprès d´aquesta corba t´espero i abans de la propera m´amago.-

Es bonic un xic de boira, fa hivern a la Plana de Vic

I jugant a la cuita l´amagada he recordat les tornades de Manresa les nits d´hivern quan les carreteres no tenien ratlles blanques i les cunetes es confonien amb l´asfalt. El papa conduint a poc a poc i la mama amb la finestra oberta indicant-l´hi el trass de la carretera. Nosaltres al darrera tapats amb una manta que no era capaç de treure'ns del tot el fred i espantats ( almenys jo si que ho estava). Que llargues les tornades de Manresa les nits de boira!    

A pesar de tot m´agrada una mica de boira en el meu paisatge, de tant en tant, com un canvi d´amic, com un record, com un joc.

Mandalas

Fa uns mesos vaig descobrir el món dels Mandalas i m’ha enganxat. M’estaré tornant una “...mandalista?”

Aquí una mostra dels meus propis Mandalas. Tots tenen per mi un significat i una explicació del perquè aquest dibuix i no un altre o perquè aquets colors i no d’altres. Les explicacions las teniu al darrera del dibuix...je,je,je

Estrena del blog

Començo la aventura del bloguer perquè la meva bessona insistía en que ho prvès i...

Ja soc aqui!