Desprès de un dia calorós impropi de finals de Octubre la nit m´ha fet un regal. Un xic de boira! No una boira espesa que no deixa veure res sinó una boira fina com un vel, una boira que ha jugat amb mi tot el camí- ara hi soc, ara no hi soc, desprès d´aquesta corba t´espero i abans de la propera m´amago.-
Es bonic un xic de boira, fa hivern a la Plana de Vic
I jugant a la cuita l´amagada he recordat les tornades de Manresa les nits d´hivern quan les carreteres no tenien ratlles blanques i les cunetes es confonien amb l´asfalt. El papa conduint a poc a poc i la mama amb la finestra oberta indicant-l´hi el trass de la carretera. Nosaltres al darrera tapats amb una manta que no era capaç de treure'ns del tot el fred i espantats ( almenys jo si que ho estava). Que llargues les tornades de Manresa les nits de boira!
1 comentari:
A mi també m'agrada (de tant en tant), aquest fenomen meteorològic.
Dona al paisatge, una mena de misteri, una sensació especial.
Es com el preludi del fred que vindrà.
Publica un comentari a l'entrada