dilluns, 2 de desembre del 2013

divendres, 21 de gener del 2011

Jo i el Mac

M,hi barallo, el mimo, el castigo, em castiga....
Ostres que difícil es canviar de parella i encertar jo i el meu PC ens enteníem perfecta ment i amb el Mac encara tenim una estreta relació d, amor-odi.
-Mac, nino deixa que et posi el meu blog en català!-
-Collons Mac corregeix els meus escrits que sinó la Carme em llegeix la cartilla!-
Ai Senyor que difícil es treballar quan una es "multi bilingüe" i de totes les llengües que sap (que son varies) no n´escriu ni una de be.

Ho sento
Lo siento
Pardon
Sorry

Els problemes i les sol-lucions

Tenia un nus al estómac, o a la gola o al cor el que tinc amagat dintre el pit. Tant se val a on era el nus perquè crec que mes que un nus era un llaç escorredor que apretaba allà a on li esqueia en cada moment.
Vaig intentar desferl-ho tota sola. Jo puc! em deia cada cop que intentaba ofegar-me.
Jo et guanyaré maleit llaç escorredor tínc el coratge i les ganes de desferme de tu!
A les nits per sort em donava treva i em deixaba descansar esperant-se en algún obscur racó del pis  per rependre el seu abraç tant bon punt obris els ulls.
Fins que em vaig adonar que la seva força renovada cada dia s, alimentava del meu orgull! Que jo sola no podria contra ell i que demenar ajuda  es una virtud i tenir algú dispossat a fer-ho tot per ajudarte es un tresor, es com aconseguir pescar la Lluna o tenir-la a l, abast.
I he sabut que la força del amor desfà nussos com el meu, que t, acosta la Lluna perqué la pesquis, que et retorna la tranquilitat perduda i et renova il-lusions i el que es mes important que ell o ella hi es per si mai el/la necessites



dimarts, 21 de setembre del 2010

Torrijas

No ho etèm...de Torrijas...NOOOO una mica COTENTES si pedho Todijas DOOOO
Hem hip! cantat...(hem cantat?) i  and de luego drinking and drinking i olè. la culpa? de 1 vi sovietic que hips and hips and...ja no en queda?joderrrrrrrrrrrr
Es que ja es veia que no podia ser bona tanta barreja.
Galetes de la Vall del Loire
Galetes de Saint Michel
"Delicies Turques"
Galetes Suecas
i vins...Vins...VIns...VINs....VINS...
I Sevilla, Sevilla, Sevilla.....la,la,la...contigo Zeviya....
La Girarda...la,la,la....
en el Sancheee Pijuangggg..

-Menxu anem a domi el  Soviet-Wine?
-D'acord Mon, que si no....."y nos dieron las nueve y las diez, la,la,la, las doce y la una y las dos y las tres, la, la, la  y riendo hasta el amanecer, nos encontró la luna"....
-Do la cançò diu "y nos dieron las dieciocho y las veinte la,la,la las veinticuatro y las.....manecillas del relò se quedaron sin horas!!!!
"MONA" nit!!.
molt "MONA" Menxu...al llit hi ha protector....no te prives miccionar si se dá la  circunstabcia!!!!
.-Que dius de "mic", "mic" ?.
-mic (de mica o de mico, no n´estic segura) i cionar "vete a saber que oño es"

Gallés...podrà venir una altre fois laMenxu a la Coral Galetes?...qui lo sa????????
-

dimecres, 21 de juliol del 2010

Un impossible

L´infant aixeca les mans
puig vol agafar la lluna i al mirar-lo d´enllà estant
des d´una òptica enganyosa
jo he vist que ja la tenia
i que hi estava jugant.

Que la Lluna rodolava
i la carona il·luminava
d´aquell infant desitjós
d´un joc que n´és impossible
d´un joc que té prohibit
d´un joc que no n´és tal joc.

L´amor per tu es igual
té la claror de la Lluna
es el desitj prohibit
té la dolçor i amargura
que m´acompanya de dies
i em neguiteja les nits.

No vull deixar d´estimar-te
ni vull ni sé si podria
i et viuré com visc la Lluna
com una fita impossible
com es dolça la follia de saber-la
i no tenir-la!

dijous, 15 de juliol del 2010

El meu HEROI

Fins ara ho eren el Dick Turpin, el Capitán Trueno i fins hi tot l´Spiderman peró cap com el que avui ha pujat al meu podi particular...el Manel Serrano!

Doncs si el Manel ha fet "Cim", el Mont Elbrus, la muntanya mes alta d´Europa s´ha rendit als seus peus o als seus grampons segons es miri.

Estíc molt contenta gendre (fill) i ara seny que et toca baijar i explicar-me que tal es veu el món desde allà dalt i quan d´aprop has estat del Cel.
Llegint sobre l, Elbrus s´em posaba un nùs a la pancha saven-t´he allà però ara el nùs el tínc a la gola que m´ofega per no poder tirar cuets, tocar la bocina tota la nit i cridar Visca la Roja! ai NOOOOO vull dir VISCA EL MANEL !!!

T´estimo!

dimarts, 25 de maig del 2010

L´Esquerda de Roda de Ter, uns amics i un sopar...

Ahir ens varem reunir la colla de la Coral Galetes per sopar a casa d´en Lluís. Mentre uns quants (els voluntariosos) preparaven el pa amb tomàquet uns altres varen proposar pujar a l´Esquerda i jo em vaig apuntar a la excursió que de pa amb tomàquet ja n´he preparat moltes vegades.
No tenia ni idea de com era el lloc del que estaven parlant, si era de fàcil accés o per el contrari jo i les meves coquetones sandàlies tindríem un greu problema però el fet de anar mal calçada per una excursió no em varen pas mim-bar les ganes de acompanyar-los pensant que si anaven maldades sempre podia demanar ajuda.

Aquí incloc una imatge de l´Esquerda (poblat ibèric i medieval) i a continuació ve una fotografia preciosa de la vista que te un cop has pujat i al fons es pot veure la casa d´en Lluís.


La fotografia pot donar una idea de que jo i les meves sandàlies hauríem fet millor quedant-nos a fer el pa amb tomàquet!
La pujada es costeruda però de bon fer ja que uns graons de pedra faciliten l´accés i quan arribes a dalt qualsevol sacrifici ha valgut la pena...pro...i la baixada?...que passa quan a la baixada l´abrupte terreny et fa ballar les maleïdes sandàlies a banda i banda del peu i mes que caminar sembles una mala imitació de ballarina de claqué? Doncs passa aixo...que una inconfusible veu darrera teu diu...Que tal si proves de baixar amb Croses?
Siiiiii el Joan jugant amb el seu cognom em va ajudar agafant-me de la mà la resta del camí...moltes gràcies amic!

Arribant a la casa jo crec que ja m´esperaven per riures de mi i del meu calçat i sí que varen riure però jo també vaig riure amb ells.La conversa va ser mes o menys així:
-Que tal Mon com ha anat l´excursió a l. Esquerda?
-La pujada molt be, un cop a dalt inenarrable i a la tornada quan podia tenir problemes he baixat amb "Croses"
 Aquí rialles!

-Es que tenies por de tenir un "Sus-to?" (Sus es el diminutiu carinyos de un altre de la colla)
Mes rialles!
-No, el que potser tenia por  es de que se l´hi acabés el "Mon"
Mes i mes riure!
En fi, un començament divertit per una vetllada que va resultar fantàstica! Oi que si bessona meva? Oi que la propera vegada portarem calçat adequat i tu vindràs d´excursió amb nosaltres?