Una vetllada amb la Coral Galetes i un sopar!

La Carme, la meva "alter ego", estava convidada a passar una nit a casa meva per poder acompanyar-me a la trobada quinzenal que tenim els de la Coral Galetes de l´Esquirol i rodalies. Jo en tenia moltes ganes de que els conegués a ells i ells a ella. Ens ho passem molt be!
Ahir a la nit, vigília del Sant de les Montserrat, Montse, Mon i totes les variacions possibles, era una bona ocasió perquè la Carme vingues, cantaríem com sempre i desprès hi hauria celebració de Sants (som tres Montserrats a la colla).

La vaig trucar...
Jo.-Ho tens bé per venir a l, Esquirol o vinc a buscar-te?
Ella.-No cal que vinguis, ja pujaré jo per el meu conte
Jo.- A quina hora vindràs?
Ella.-No t´ho puc dir, estem esperant a un operari per un problema amb la rentadora que bla...bla...bla...i mes bla!
Jo.-Si?...oh!...esta clar que si!...hi tant que no...i també bla...i mes bla...i molts mes bla!
Pengem els telèfons sense concretar desprès de fer  pujar les accions de Telefònica.
Passa  l´estona i jo "limpio mi casita lalalalarita esperando a mi hermanita lalalalarita"

Torna a sonar el telèfon! Es la "susodicha hermanita"
Ella.-Escolta Mon no cal que faixis sopar que jo tinc unes verdures que...bla...bla...bla
Jo.- Dona no cal que...
Ella.- Que sí que cal i també portaré una llet d´arros per esmorzar i uns cereals de fruits vermells i bla...bla...bla..."cansina"!!!
Jo.- D´acord doncs

Pengem! renovo el "fregoteo" i mentre penso que si la acompanya el seu marit i cunyat meu tal com ja heu endevinat per els seus bla...bla...bla, que millor si sopem tots tres junts i encarrego una plateta de pastes seques i una ampolla de cava. Torno a agafar el telèfon!
Jo.-Que he pensat que podem sopar tots tres
Ella.- Si, cap problema segur que al Josep l´hi agradarà sopar amb nosaltres
Jo.- Doncs aixi que et semble sobre les vuit?
Ella.-Si, et trucaré...(serà per trucades?)...quan sortim de casa
I ara ve el misteri...TXAN, TATAXAN!!! (musica de misteri)
En quin moment de les nostres converses ella va creure que jo em cuidava del sopar (perquè va descartar les verdures promeses ja que al seu marit no l´hi acaba d´agradar el verd) i perquè va donar per fet que jo faria un pa amb tomàquet i embotit? Ai "my God"
Va arribar l, hora prevista (desprès de la trucada promesa, com no) i jo els esperava paladejant en el meu subconscient unes boní simes verduretes a la planxa...però tant sols varen arribar el Josep, la Carme, la llet d´arros i els cereals de fruits vermells.
Jo.-I el sopar?
Ella.-hem quedat que el feies tu
Jo.- JOOOO?
El Josep.- QUE NO HI HA SOPAR?
Jo.- La Carme ha dit que el portava
Ella.-Peró desprès em quedat que tu el faries
Jo.-JOOOO?
Ella.- SI TU!!! pa amb tomàquet i embotit!
Jo.-Que no ho he pas dit jo aixó
Ella.- Doncs jo ho he entès així......................................................................................................................

Epilog: La sang no va arribar al riu, tres llesca's de pa congelat passats per la torradora, un tomàquet, una truita de un ou , una llauna de tonyina i una bona dosis d´humor i de carinyo varen salvar la situació

Moralina: Si la Mon us convida a sopar a l´Esquirol segur que es de cor però un sopar no necessàriament vol dir que ELLA faixi el sopar, això dependrà de les interferències telefòniques. BON PROFIT !!!

Mama...tinc febre!

Es veritat, estic molt "fotuda"...(aquí exclamacions del tipus "ai pobreta" "i doncs que tens?" "et ve de gust un suc de taronja? poma? pera?" )
Dons mireu, el que em ve molt i molt de gust es que la mama posi la post de planxar al costat del meu llit, un drap de cotó moll al front i m´expliqui contes com el del nen totxo, el gatet negre o la llegenda del Compte Arnau.Que em porti una aspirina de la casa Bayer desfeta amb poca aigua i molt de sucre.Que quan em passi una mica el mal de cap em deixi escoltar per la radio el "Cascabel" i el "Tambor" i que em vetlli de lluny o d´aprop tan se val perque jo sè que ella sempre estarà a la vora meva.

Mama preciosa que aprop et tinc avui!