Un impossible

L´infant aixeca les mans
puig vol agafar la lluna i al mirar-lo d´enllà estant
des d´una òptica enganyosa
jo he vist que ja la tenia
i que hi estava jugant.

Que la Lluna rodolava
i la carona il·luminava
d´aquell infant desitjós
d´un joc que n´és impossible
d´un joc que té prohibit
d´un joc que no n´és tal joc.

L´amor per tu es igual
té la claror de la Lluna
es el desitj prohibit
té la dolçor i amargura
que m´acompanya de dies
i em neguiteja les nits.

No vull deixar d´estimar-te
ni vull ni sé si podria
i et viuré com visc la Lluna
com una fita impossible
com es dolça la follia de saber-la
i no tenir-la!

El meu HEROI

Fins ara ho eren el Dick Turpin, el Capitán Trueno i fins hi tot l´Spiderman peró cap com el que avui ha pujat al meu podi particular...el Manel Serrano!

Doncs si el Manel ha fet "Cim", el Mont Elbrus, la muntanya mes alta d´Europa s´ha rendit als seus peus o als seus grampons segons es miri.

Estíc molt contenta gendre (fill) i ara seny que et toca baijar i explicar-me que tal es veu el món desde allà dalt i quan d´aprop has estat del Cel.

Llegint sobre l, Elbrus s´em posaba un nùs a la pancha saven-t´he allà però ara el nùs el tínc a la gola que m´ofega per no poder tirar cuets, tocar la bocina tota la nit i cridar Visca la Roja! ai NOOOOO vull dir VISCA EL MANEL !!!

T´estimo!