Va ser aquest dilluns passat al mati, dora, molt dora la Joana, el Bru i jo marxàvem cap a Celrà a on la Joana esta fent un curs de dansa. El Bru marxa enfundat dintre un pijama de manta com si fos un peluix, es massa dora per vestir-l,ho!
I arribem a l´apartament a hon pasaràn la setmana i desprès de descarregar el cotxe la Joana basteig al Bru.
-M´he deixat les sabates-diu des de la habitació
-Les teves?-pregunto jo
-No, les del Bru-contesta com amoïnada
-Be, no pateixis que tan bon punt com el tinguis vestit n´hi aniré a comprar unes-contesto
L´apartament queda allunyat del centre del poble però això no serà un inconvenient i tot passejant anem a la recerca de unes sabatetes.
La única botiga de calçat del poble es una espardenyeria petita i vella al peu de la carretera general. Tinc dubtes raonables de que allà trobi el que busco. Una boteta de sola forta però tova i calenta, de colors no massa cridaners i per descomptat de la mida del menut.
I vet aquí que la trobo! A la primera! I de la seva mida! I la última que els hi quedava!
Estic tant contenta que s´em deu notar a la cara, però tot i així l´hi ho faig saber al senyor de la botiga. Un senyor molt i molt "cule" si faig cas de les moltes fotografies, pòsters i pilotes del Barça que decoren el atapeït espai.
-No pot negar que vostè es del Barça-comento
-I tant- contesta al temps que m´acosta un cistellet de vímet ple de caramels.
-Agafin sis- em diu
-O no, moltes gràcies, sis son masses-dic- amb un ja n´hi ha prou
-No, no-insisteix-sis o cap, han de ser sis com les copes del Barça!
I es clar, davant de aquest argument no tinc cap mes remei que agafar els sis caramels.
-Veig que també te fotografies de famosos!-penjades una aquí, una altre allà enmig de tant blau-grana treien el cap el Gerard Quintana i molts d´altres que m´es impossible recordar.Totes les fotografies estaven signades i dedicades al Santi.
-El Santi deus ser tu oi?- vaig preguntar passant al tu sense adonar- m´en
-Si, soc jo i m´agarda coleccionar autógrafs ja ho veus- va contestar acceptant el tuteix
-Però t´en falta un de important- vaig bromejar
-Quin?
-El del Ferran Rañé
-L´actor?, el que va fer de majordom a "Majoria absoluta" , el Gerard del "Cor de la ciutat"?
-El mateig, es el meu consogre
Automàticament s´en va anar cap el taulell i en un tros de paper estripat de un calendari vell va escriure la seva direcció i em va demanar per favor que l´hi faixi arribar una fotografia dedicada.
-Ja hi pots contar-vaig dir- i per cert veig que també tens un pòster dedicat dels Montgríns i uns CD´s del seu 120aniversari com a cobla
-Si, que els coneixes?
-Els vaig veure a una festa major i em van agradar molt- vaig dir
Va agafar el CD commemoratiu dels 120 anys i m´el va donar
-Es un regal-va dir
-No puc pas acceptar-l, ho
-I tant que si, el baixista es molt amic meu i m´en donarà un altre-i va afegir- l´hi diré que l´hi he regalat el meu a una fan i estarà content.
-Dons jo estic mes que contenta del regal, moltísimes gràcies
I vaig tornar a desfer el camí fins al apartament amb la mateixa il-lusió que una nena amb sabates noves i es que les sabates noves eren per el Bru però el regal de la bona estona a la espardenyeria de Celrà va ser per mi.
