divendres, 25 de desembre del 2009

Tió tió caga turró d´avellana i pinyó...

Nadal amb texans, foc a terra i com mana la tradiciò escudella de galets.



El que no ha estat tan normal es tenir el sol a dintre el menjador escalfant l´estada igual que en una ben entrada primavera. Tot-hom ha celebrat l´entrada del intrús (jo inclosa) i es que encara que la neu i el fred fan Nadal no es pot dir que els haguem trobat a faltar.

Desprès de dinar em anat a cagar el Tió al estil de la familia de la Joana i ha estat molt divertit.
Hi havien nou nens peró contant amb l´esperit dels adults n´erem vint-i-un.

El Tió ben alimentat i calentó devant la llar de foc estaba mes que predispossat a "cagar"

S, han cantat nadales i els nens han recitat els respectius poemes de Nadal. Com que tambè hi havia una familia argentina i una altre de Mèxic em cantat cançons dels seus paisos i entra nadala i nadala els d´aquí cantavem tambè villancicos.


Quan em acabat el repertori em passat a cantar qualsevol cosa, desde el "cargol treu banya" i "la lluna la pruna" a "sol solet" o el "patím, patám, patúm homes i dones del cap dret no trepitjeu al patufet" i es que el Tió cagaba i cagaba sense parar.

Cap al vespre em verenat pà amb tomaquet i embotit que tambè havia cagat el Tió i l, hi em donat temps per referse. Desprès l, hi em untat el cul amb mel i ha seguit la festa.

Cada cop cagaba una cosa diferent: una brújula per la munyeca, una armónica. llibretes i colors, globos i caretes de paper, xiclets de meló, trencaclosques...

La Paula en un moment donat ha dit.

._M´ho sembla a mi o fa tres dies que estèm cagant el Tió?- però ho deia de broma ja que ens ho estavem pasant molt be .

Al final el pobre Tió amb el cul untat de mel ha fet la última "cagada", un munt de xuxes de totes mides i colors per grans i petits i desprès l´han deixat al costat de altres troncs de llenya perquè descansi fins l´any que ve.


Bon Nadal!

dijous, 17 de desembre del 2009

Sopar a l´Esquirol


Acabo de fer una pasejada curta (uns 200 metres) sota un cel estrellat un fred sà i amb l ´escalfor interna de una bonísima sopa misso, xai a la brasa i dues copetes de bon vi. De postre iogurt de ovella i com a guinda una bona companyía.

Qui s´hi apunta la propera vegada?


dimarts, 8 de desembre del 2009

Sta. Maria de Orco?

..la amable veu de una operadora de telefònica em pregunta...(en castellà)

-¿Sra. Muntada, sería tan amable de confirmarme el domicilio donde debemos instalar la nueva línea telefónica?
-¡Por supuesto!-contesto. (M´interessa tenir el telèfon quan mes aviat millor al meu nou domicili de SANTA MARIA DE CORCÓ.

-El nuevo domicilio está en la Carretera de Taberta...
-Tabertet, la corretgeixo al moment." T de Tarragona, Alicante,Barcelona,España, Roma, Tarragona, España, Tarragona"...TABERTET
-Tabertet- repeteix ara correctament.
-Si-l´hi dic
-¿Número 2, 2º-1ª?-
-Si-confirmo
-¿Codigo postal 08511?-
-Si correcto-(es el meu torn de paraula)
-¿De Sta. Maria de Orco?

jajajajajajajaja....mes jajajajajajajaj i molts mes jajajajajaja. Quasi no podia parlar.

-Nooooo mi pueblo queda algo lejos del mundo de Tolkien-i ara es ella la que es parteix de riure!

Aclarit que es de Corcó i no de Orco i esmorteides les rialles pero no desaparagudes es despedeix de mi amb un...-Muchas gracias i que pase un feliz dia-
-Gracias a ti y no dudes de que a partir de este momento será mejor de lo que ya estaba siendo porque me has proporcionado una divertida anécdota-

Ella torna a riure, jo la acompanyo i ens acomiadem amb el típic "hasta luego" que em cau molt simpàtic perquè es com deixar una porta oberta i qui sap si potser algun dia aquesta desconeguda veu amable donarà un tomb per l´Esquirol pensant   amb un somriure als llavis que l´hi ha costat molt poc trobar el poble de Sta, Maria de Corcó/Orco i que poc s´el imaginava tant bonic!

dimecres, 2 de desembre del 2009

Tristesa

Només era qüestió de dies que fessin malbé el nostre paradís particular, el del Bru i meu, davant del Cementiri de l´Esquirol.

I no feia cap falta, n´estic segura. Podien haver arreglat l´accés, aplanant el camí de no mes de 300 metres des de l´asfaltat fins a la porta,  era bonic aquell tros entre arbres i herba. Era una bonica entrada al mon silenciós dels que dormen per sempre.


Ah sí ja ho entenc...cal portar el cotxe enganxat al cul fins a la porta de casa, de l´escola, del treball i fins i tot del nínxol!

Curiosament, en una de aquelles casualitats estranyes de la vida, pujava cap a l´Esquirol desprès de uns quants dies sense anar a passeig per aquella zona i escoltava la radio. De cop, una de les cançons que mes m´agraden del Serrat, "Pare" i la vaig anar cantant desprès que es va acabar...

"Pare digueu-me què l´hi han fet al riu que ja no canta
rellisca com un barb mort sota un pam d´escuma blanca....
pare digueu-me què l´hi han fet al  bosc que no hi ha arbres..."

I sí, el cor s´em va omplir de tristesa aquell matí al davant del Cementiri de l´Esquirol.