-Posat al fons de la pista, al centra. La raqueta en aquesta possiciò...molt bè, ara marca amb la mà lliure la trajectoria de la pìlota...les cames mitg flexionades i gronxa (com si s´em escapés el pipi? he pensat jo però no he dit rès), la raqueta mes avall, així molt be. Ara farem "drive´s" o sigui te les tiraré totes a la dreta, desprès revessos i per últim saques.- Aquí m´ha mirat amb aquets ulls tan blaus que tè i amb cara de fill m´ha dit.
-Massa informació de cop?
I jo com una verdadera professional del estil de les Williams l´hi he dit.
-Nooo no pateixis em sembla que ho recordarè tot!-
Quan aprenia a conduir em sobraven pedals, miralls i em faltaven mans i ulls. "Això no ha pas de ser molt mes difícil i en tot cas si erro per lo menys no atropellaré a ningú, si de cas un cop de pilota però res mes"
-Em diràs si em surt be?-
-Si, no pateixis sempre rectifico el que no es correcta i celebro si es fa be.-
-Ah, de acord, es nomes per saber si milloro-
I em començat a jugar, a corre, a suar i a adonar-me que tornar les pilotes no es difícil (ja havia jugat fa temps). El que si es difícil es col·locar-les a on vols amb l´efecte que vols i tenint ell teu cós en la postura correcta. I com que gràcies a Deu no ens falta el sentit del humor en un moment donat i per explicar-me gràficament que estava massa tensa, l´Àngel ha començat a caminar per el fons de la pista com en Robo Cop.
I es que la autoritat materna dins una pista de tenis no deu ser efectiva!
