Aquí incloc una imatge de l´Esquerda (poblat ibèric i medieval) i a continuació ve una fotografia preciosa de la vista que te un cop has pujat i al fons es pot veure la casa d´en Lluís.
La fotografia pot donar una idea de que jo i les meves sandàlies hauríem fet millor quedant-nos a fer el pa amb tomàquet!
La pujada es costeruda però de bon fer ja que uns graons de pedra faciliten l´accés i quan arribes a dalt qualsevol sacrifici ha valgut la pena...pro...i la baixada?...que passa quan a la baixada l´abrupte terreny et fa ballar les maleïdes sandàlies a banda i banda del peu i mes que caminar sembles una mala imitació de ballarina de claqué? Doncs passa aixo...que una inconfusible veu darrera teu diu...Que tal si proves de baixar amb Croses?
Siiiiii el Joan jugant amb el seu cognom em va ajudar agafant-me de la mà la resta del camí...moltes gràcies amic!
Arribant a la casa jo crec que ja m´esperaven per riures de mi i del meu calçat i sí que varen riure però jo també vaig riure amb ells.La conversa va ser mes o menys així:
-Que tal Mon com ha anat l´excursió a l. Esquerda?
-La pujada molt be, un cop a dalt inenarrable i a la tornada quan podia tenir problemes he baixat amb "Croses"
Aquí rialles!
-Es que tenies por de tenir un "Sus-to?" (Sus es el diminutiu carinyos de un altre de la colla)
Mes rialles!
-No, el que potser tenia por es de que se l´hi acabés el "Mon"
Mes i mes riure!
En fi, un començament divertit per una vetllada que va resultar fantàstica! Oi que si bessona meva? Oi que la propera vegada portarem calçat adequat i tu vindràs d´excursió amb nosaltres?
