Torrijas

No ho etèm...de Torrijas...NOOOO una mica COTENTES si pedho Todijas DOOOO
Hem hip! cantat...(hem cantat?) i  and de luego drinking and drinking i olè. la culpa? de 1 vi sovietic que hips and hips and...ja no en queda?joderrrrrrrrrrrr
Es que ja es veia que no podia ser bona tanta barreja.
Galetes de la Vall del Loire
Galetes de Saint Michel
"Delicies Turques"
Galetes Suecas
i vins...Vins...VIns...VINs....VINS...
I Sevilla, Sevilla, Sevilla.....la,la,la...contigo Zeviya....
La Girarda...la,la,la....
en el Sancheee Pijuangggg..

-Menxu anem a domi el  Soviet-Wine?
-D'acord Mon, que si no....."y nos dieron las nueve y las diez, la,la,la, las doce y la una y las dos y las tres, la, la, la  y riendo hasta el amanecer, nos encontró la luna"....
-Do la cançò diu "y nos dieron las dieciocho y las veinte la,la,la las veinticuatro y las.....manecillas del relò se quedaron sin horas!!!!
"MONA" nit!!.
molt "MONA" Menxu...al llit hi ha protector....no te prives miccionar si se dá la  circunstabcia!!!!
.-Que dius de "mic", "mic" ?.
-mic (de mica o de mico, no n´estic segura) i cionar "vete a saber que oño es"

Gallés...podrà venir una altre fois laMenxu a la Coral Galetes?...qui lo sa????????
-

Un impossible

L´infant aixeca les mans
puig vol agafar la lluna i al mirar-lo d´enllà estant
des d´una òptica enganyosa
jo he vist que ja la tenia
i que hi estava jugant.

Que la Lluna rodolava
i la carona il·luminava
d´aquell infant desitjós
d´un joc que n´és impossible
d´un joc que té prohibit
d´un joc que no n´és tal joc.

L´amor per tu es igual
té la claror de la Lluna
es el desitj prohibit
té la dolçor i amargura
que m´acompanya de dies
i em neguiteja les nits.

No vull deixar d´estimar-te
ni vull ni sé si podria
i et viuré com visc la Lluna
com una fita impossible
com es dolça la follia de saber-la
i no tenir-la!

El meu HEROI

Fins ara ho eren el Dick Turpin, el Capitán Trueno i fins hi tot l´Spiderman peró cap com el que avui ha pujat al meu podi particular...el Manel Serrano!

Doncs si el Manel ha fet "Cim", el Mont Elbrus, la muntanya mes alta d´Europa s´ha rendit als seus peus o als seus grampons segons es miri.

Estíc molt contenta gendre (fill) i ara seny que et toca baijar i explicar-me que tal es veu el món desde allà dalt i quan d´aprop has estat del Cel.

Llegint sobre l, Elbrus s´em posaba un nùs a la pancha saven-t´he allà però ara el nùs el tínc a la gola que m´ofega per no poder tirar cuets, tocar la bocina tota la nit i cridar Visca la Roja! ai NOOOOO vull dir VISCA EL MANEL !!!

T´estimo!

L´Esquerda de Roda de Ter, uns amics i un sopar...

Ahir ens varem reunir la colla de la Coral Galetes per sopar a casa d´en Lluís. Mentre uns quants (els voluntariosos) preparaven el pa amb tomàquet uns altres varen proposar pujar a l´Esquerda i jo em vaig apuntar a la excursió que de pa amb tomàquet ja n´he preparat moltes vegades.

No tenia ni idea de com era el lloc del que estaven parlant, si era de fàcil accés o per el contrari jo i les meves coquetones sandàlies tindríem un greu problema però el fet de anar mal calçada per una excursió no em varen pas mim-bar les ganes de acompanyar-los pensant que si anaven maldades sempre podia demanar ajuda.

Aquí incloc una imatge de l´Esquerda (poblat ibèric i medieval) i a continuació ve una fotografia preciosa de la vista que te un cop has pujat i al fons es pot veure la casa d´en Lluís.

La fotografia pot donar una idea de que jo i les meves sandàlies hauríem fet millor quedant-nos a fer el pa amb tomàquet!
La pujada es costeruda però de bon fer ja que uns graons de pedra faciliten l´accés i quan arribes a dalt qualsevol sacrifici ha valgut la pena...pro...i la baixada?...que passa quan a la baixada l´abrupte terreny et fa ballar les maleïdes sandàlies a banda i banda del peu i mes que caminar sembles una mala imitació de ballarina de claqué? Doncs passa aixo...que una inconfusible veu darrera teu diu...Que tal si proves de baixar amb Croses?
Siiiiii el Joan jugant amb el seu cognom em va ajudar agafant-me de la mà la resta del camí...moltes gràcies amic!

Arribant a la casa jo crec que ja m´esperaven per riures de mi i del meu calçat i sí que varen riure però jo també vaig riure amb ells.La conversa va ser mes o menys així:
-Que tal Mon com ha anat l´excursió a l. Esquerda?
-La pujada molt be, un cop a dalt inenarrable i a la tornada quan podia tenir problemes he baixat amb "Croses"
 Aquí rialles!

-Es que tenies por de tenir un "Sus-to?" (Sus es el diminutiu carinyos de un altre de la colla)
Mes rialles!
-No, el que potser tenia por  es de que se l´hi acabés el "Mon"
Mes i mes riure!
En fi, un començament divertit per una vetllada que va resultar fantàstica! Oi que si bessona meva? Oi que la propera vegada portarem calçat adequat i tu vindràs d´excursió amb nosaltres?

Serrallongaaaaa!!!

En Joan Crosas es fill de l´Esquirol, el fill petit de la comadrona (diu ell) i te un currículum envejable com a actor, actor de doblatges, músic etc.Forma part de la Coral Galetes i te una veu preciosa.


Avui a la Coral Loreley em assajat una de les seves obres musicals, la cançó del bandoler Serrallonga. Arribant a casa m´ha fet gràcia llegir la historia d´aquest bandoler..."Joan Serra i Ferrer, nasqué l´any 1.594 a Viladrau......eren temps de crisi i les necessitats econòmiques el portaren junt a quatre dels seus germans i altres companys a compaginar les feines del camp amb petits robatoris............
Crisi?
Petits robatoris?

TORNA; TORNA; SERRALLONGA!!!

El meu món es inmens
no hi ha racó ni estada
ni clau ni forrallat
ni porta ni filat que m´hi tinguin tancada

El meu món te el color 
de l´arc de l´esperança
no hi fa fred ni calor
car ho caldeja tot la llum d´una mirada

Si véns et dono la mà
tu l´hi pots donar a un altre
l´altre al de mes enllà
i aquest/a a un altre i un altre i un altre

En el meu món la gent
s´entenen sense parla
no hi han normes ni lleis
ni lluites ni venjances

Jo penso cada nit
que  voldria quedar-m´hi
que ens hi quedéssim tots

però ell desapareix tot just al despertar-me!

Una vetllada amb la Coral Galetes i un sopar!

La Carme, la meva "alter ego", estava convidada a passar una nit a casa meva per poder acompanyar-me a la trobada quinzenal que tenim els de la Coral Galetes de l´Esquirol i rodalies. Jo en tenia moltes ganes de que els conegués a ells i ells a ella. Ens ho passem molt be!
Ahir a la nit, vigília del Sant de les Montserrat, Montse, Mon i totes les variacions possibles, era una bona ocasió perquè la Carme vingues, cantaríem com sempre i desprès hi hauria celebració de Sants (som tres Montserrats a la colla).

La vaig trucar...
Jo.-Ho tens bé per venir a l, Esquirol o vinc a buscar-te?
Ella.-No cal que vinguis, ja pujaré jo per el meu conte
Jo.- A quina hora vindràs?
Ella.-No t´ho puc dir, estem esperant a un operari per un problema amb la rentadora que bla...bla...bla...i mes bla!
Jo.-Si?...oh!...esta clar que si!...hi tant que no...i també bla...i mes bla...i molts mes bla!
Pengem els telèfons sense concretar desprès de fer  pujar les accions de Telefònica.
Passa  l´estona i jo "limpio mi casita lalalalarita esperando a mi hermanita lalalalarita"

Torna a sonar el telèfon! Es la "susodicha hermanita"
Ella.-Escolta Mon no cal que faixis sopar que jo tinc unes verdures que...bla...bla...bla
Jo.- Dona no cal que...
Ella.- Que sí que cal i també portaré una llet d´arros per esmorzar i uns cereals de fruits vermells i bla...bla...bla..."cansina"!!!
Jo.- D´acord doncs

Pengem! renovo el "fregoteo" i mentre penso que si la acompanya el seu marit i cunyat meu tal com ja heu endevinat per els seus bla...bla...bla, que millor si sopem tots tres junts i encarrego una plateta de pastes seques i una ampolla de cava. Torno a agafar el telèfon!
Jo.-Que he pensat que podem sopar tots tres
Ella.- Si, cap problema segur que al Josep l´hi agradarà sopar amb nosaltres
Jo.- Doncs aixi que et semble sobre les vuit?
Ella.-Si, et trucaré...(serà per trucades?)...quan sortim de casa
I ara ve el misteri...TXAN, TATAXAN!!! (musica de misteri)
En quin moment de les nostres converses ella va creure que jo em cuidava del sopar (perquè va descartar les verdures promeses ja que al seu marit no l´hi acaba d´agradar el verd) i perquè va donar per fet que jo faria un pa amb tomàquet i embotit? Ai "my God"
Va arribar l, hora prevista (desprès de la trucada promesa, com no) i jo els esperava paladejant en el meu subconscient unes boní simes verduretes a la planxa...però tant sols varen arribar el Josep, la Carme, la llet d´arros i els cereals de fruits vermells.
Jo.-I el sopar?
Ella.-hem quedat que el feies tu
Jo.- JOOOO?
El Josep.- QUE NO HI HA SOPAR?
Jo.- La Carme ha dit que el portava
Ella.-Peró desprès em quedat que tu el faries
Jo.-JOOOO?
Ella.- SI TU!!! pa amb tomàquet i embotit!
Jo.-Que no ho he pas dit jo aixó
Ella.- Doncs jo ho he entès així......................................................................................................................

Epilog: La sang no va arribar al riu, tres llesca's de pa congelat passats per la torradora, un tomàquet, una truita de un ou , una llauna de tonyina i una bona dosis d´humor i de carinyo varen salvar la situació

Moralina: Si la Mon us convida a sopar a l´Esquirol segur que es de cor però un sopar no necessàriament vol dir que ELLA faixi el sopar, això dependrà de les interferències telefòniques. BON PROFIT !!!

Mama...tinc febre!

Es veritat, estic molt "fotuda"...(aquí exclamacions del tipus "ai pobreta" "i doncs que tens?" "et ve de gust un suc de taronja? poma? pera?" )
Dons mireu, el que em ve molt i molt de gust es que la mama posi la post de planxar al costat del meu llit, un drap de cotó moll al front i m´expliqui contes com el del nen totxo, el gatet negre o la llegenda del Compte Arnau.Que em porti una aspirina de la casa Bayer desfeta amb poca aigua i molt de sucre.Que quan em passi una mica el mal de cap em deixi escoltar per la radio el "Cascabel" i el "Tambor" i que em vetlli de lluny o d´aprop tan se val perque jo sè que ella sempre estarà a la vora meva.

Mama preciosa que aprop et tinc avui!

El mon es un mocador!

Sempre m´ha agradat aquest retrat i fins ara ni jo ni ningú haviem descobert la verdadera identitat d´aquesta dona...fins avui! Ara ja sé qui es...
Dons resulta que el Leonardo desde la seva visió futurista en algún moment va tenir una revelació d´aquelles reservades tan sols als Sants i als Genis i va veure al meu net, el Bru i a les seves dues iaies Jo i la Elisa.
Evidentment va quedar del tot impactat al veurens ( a les iaies) , va agafar els pincells i es va possar mans a la feina.
Com que no volía potenciar gelosies entre les dues iaies va agafar trets d´ una i l´altre , va fer una barreija i vet aquí el resultat.La Mon-Elisa
Ara ja coneixeu la verdadera historia d´aquesta dona misteriosa i es que al ser dues  costa de trobar-nos inclús per l´FBI
Ara em toca esbrinar en quin moment de la Historia l´hi varen canviar el nom tant bonic de Mon-Elisa per el de Mona-Lisa!

P.D. De fet jo mai hauria esbrinat aquest secret sense la ajuda del meu fill, el pare d´el Bru que em va posar sobre la pista, desde aquí el meu agraiment.

"Han posat sobre la taula"

Us i abús. Tant els periodistes catalans com els castellans abusen segons el meu punt de vista de la expressió.

-...l´ equip de govern ha posat sobre la taula...bla,bla,bla

-...i han deixat sobre la taula les propostes que...bla,bla,bla

-...sense solucions sobre els temes que aquests últims dies tenien sobre la taula...bla,bla,bla

-...Fulanito de Tal y Menguanito de Cual tenian sobre la mesa...bla,bla,bla

-...y vamos a poner sobre la mesa...bla,bla,bla

-...y pondremos sobre la mesa las propuestas que, bla,bla,bla

Prouuu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 

Deixeu ja de posar a sobre de la taula tantes coses que ja s´ens indigesten abans d´empesar-nos-les i penseu que en la majoria dels casos el que es posa a sobre de les taules acaba transformat al W.C. 

...de totes maneres estic pensant que si com sembla aquesta expressió es una moda no deuen pas ser els periodistes catalans i espanyols els únics en utilitzar-la oi?

Com que el que faixin els de fora referent al tema em preocupa mes aviat poc deixo "on the table" la feina d´esbrinar-ho

 

ECO..ECo..Eco..ecooooooo

Ai Senyor! si els butlletins de noticies ja son de per si negatius la majoria de vegades imagineu-vos sentir les noticies en un permanent eco.

Doncs si, estava rentant plats (a ma), per lo tant les tenia ocupades i ensabonades (les mans) i havia posat les noticies a la meva radio portàtil, aquella que em segueix i persegueix per tota la casa. Es un aparell bàsic molt poc sofisticat en les formes però senyoreja molt en el fons ja que capta qualsevol soroll o paràsit i m´els entra a casa sense demanar-me permís. I així, quan mes atrafegada estava ha començat el meu suplici...

-El Presidente..esidente Zapatero..patero...huelga de sindicatos...elga de sindicatos...problemas en Lufthansa...emas en lufthansa...grave enfrentamiento..grave ..miento


M´he negat a deixar-me vença per un coi de ones maldestres i he seguit fregant plats fins que en el meu cervell han quedat incrustades amb l´escuma blanca del Fairy les paraules que mes s´han repetit.

"Crisis,Zapatero,huelga,grave,preocupación" 

Aquí ja he perdut la paciència, m´he esbandit les mans, he acabat d´un glop la cervesa que restava a la llauna del sopar i no he parat la radio, no, la he desendollat amb ràbia per ofegar-l´hi   la veu i el eco però molt em temo que les males noticies es continuaran sentint en altres llocs i el que es mes greu es continuaran produint. 
 

La Mon fa mitxa!

Estic fent un jersei...be, de fet en faig dos...ah i una cortina per la meva cuina!

He anat a buscar les llanes a la botiga.

-Vols una bossa?-m´han demenat
Jo ja en portava dues de bosses i el bols-so imprescindible per una dona amb dues o tres coses necessàries i un miler de coses mes que no se sap perquè coi les portes i que pesen un colló.
-Vols dir que em caldrà?-he contestat amb la esperança de que fos així.
-I tant que si, no t´hi que-ven pas totes les madeixes en aquestes bosses-m´ha assegurat la dependenta.

I vet aquí que he sortit de la botiga amb una càrrega de llana que semblava la ovella Shaun, però a diferència d´ella la meva carrega "llanil" m´era molt mes feixuga.

Caminant cap al cotxe m´he plantejat seriosament en comprar- me un remolc per transportar "mis labores". Veuré quins model-ets hi ha al mercat...perquè poso molt de carinyo en teixir aquests jerseis i moltes ganes i si això segueix i m´augmenten les comandes es evident que NECESSITARÉ EL REMOLC.

Moments

La retina capta molts petits moments que son joies. I molts també, segur que masses s´ens escapen.

Jo vaig tenir la sort de poder capturar amb la meva càmera un d´aquests moments, i no, no va ser una preciosa posta de sol ni el vol d´un ocell ni tan sols l´esclati d´un llamp.

Va ser un cúmul de circumstàncies. La frescor de la pell d´un nen sortint de la piscina un calorós mati d´estiu, la seva curiositat i la meva sort de tenir la càmera aprop.

Voleu compartir amb mi aquest moment?

De presa, afanyeu-vos abans que la marieta aixequi el vol!

Les sabatetes del Bru portan cua

Va ser aquest dilluns passat al mati, dora, molt dora la Joana, el Bru i jo marxàvem cap a Celrà a on la Joana esta fent un curs de dansa. El Bru marxa enfundat dintre un pijama de manta com si fos un peluix, es massa dora per vestir-l,ho!

I arribem a l´apartament a hon pasaràn la setmana i desprès de descarregar el cotxe la Joana basteig al Bru.
-M´he deixat les sabates-diu des de la habitació
-Les teves?-pregunto jo
-No, les del Bru-contesta com amoïnada
-Be, no pateixis que tan bon punt com el tinguis vestit n´hi aniré a comprar unes-contesto

L´apartament queda allunyat del centre del poble però això no serà un inconvenient i tot passejant anem a la recerca de unes sabatetes.


La única botiga de calçat del poble es una espardenyeria petita i vella al peu de la carretera general. Tinc dubtes raonables de que allà trobi el que busco. Una boteta de sola forta però tova i calenta, de colors no massa cridaners i per descomptat de la mida del menut.


I vet aquí que la trobo! A la primera! I de la seva mida! I la última que els hi quedava!


Estic tant contenta que s´em deu notar a la cara, però tot i així l´hi ho faig saber al senyor de la botiga. Un senyor molt i molt "cule" si faig cas de les moltes fotografies, pòsters i pilotes del Barça que decoren el atapeït espai.

-No pot negar que vostè es del Barça-comento
-I tant- contesta al temps que m´acosta un cistellet de vímet ple de caramels.
-Agafin sis- em diu
-O no, moltes gràcies, sis son masses-dic- amb un ja n´hi ha prou 
-No, no-insisteix-sis o cap, han de ser sis com les copes del Barça!


I es clar, davant de aquest argument no tinc cap mes remei que agafar els sis caramels.


-Veig que també te fotografies de famosos!-penjades una aquí, una altre allà enmig de tant blau-grana treien el cap el Gerard Quintana i molts d´altres que m´es impossible recordar.Totes les fotografies estaven signades i dedicades al Santi.
-El Santi deus ser tu oi?- vaig preguntar passant al tu sense adonar- m´en
-Si, soc jo i m´agarda coleccionar autógrafs ja ho veus- va contestar acceptant el tuteix
-Però t´en falta un de important- vaig bromejar
-Quin?
-El del Ferran Rañé
-L´actor?, el que va fer de majordom a "Majoria absoluta" , el Gerard del "Cor de la ciutat"?
-El mateig, es el meu consogre


Automàticament s´en va anar cap el taulell i en un tros de paper estripat de un calendari vell va escriure la seva direcció i em va demanar per favor que l´hi faixi arribar una fotografia dedicada.
-Ja hi pots contar-vaig dir- i per cert veig que també tens un pòster dedicat dels Montgríns i uns CD´s del seu 120aniversari com a cobla
-Si, que els coneixes?
-Els vaig veure a una festa major i em van agradar molt- vaig dir


Va agafar el CD commemoratiu dels 120 anys i m´el va donar


-Es un regal-va dir
-No puc pas acceptar-l, ho
-I tant que si, el baixista es molt amic meu i m´en donarà un altre-i va afegir- l´hi diré que l´hi he regalat el meu a una fan i estarà content.
-Dons jo estic mes que contenta del regal, moltísimes gràcies

I vaig tornar a desfer el camí fins al apartament amb la mateixa il-lusió que una nena amb sabates noves i es que les sabates noves eren per el Bru però el regal de la bona estona a la espardenyeria de Celrà va ser per mi.