-Vols una bossa?-m´han demenat
Jo ja en portava dues de bosses i el bols-so imprescindible per una dona amb dues o tres coses necessàries i un miler de coses mes que no se sap perquè coi les portes i que pesen un colló.
-Vols dir que em caldrà?-he contestat amb la esperança de que fos així.
-I tant que si, no t´hi que-ven pas totes les madeixes en aquestes bosses-m´ha assegurat la dependenta.
Caminant cap al cotxe m´he plantejat seriosament en comprar- me un remolc per transportar "mis labores". Veuré quins model-ets hi ha al mercat...perquè poso molt de carinyo en teixir aquests jerseis i moltes ganes i si això segueix i m´augmenten les comandes es evident que NECESSITARÉ EL REMOLC.
3 comentaris:
Esperit de conill d'Indies, és el que tinc. Qué els amics d'Animal Naturalis em rescatin, siusplau!!!!
La situació pot ser llarga: la teixidora aprén l'ofici per fax, email o tam-tam segons la dificultad en que es trova.
Somio a les matinades que el jersei és una camisa de força, una hàbit de monja Sagramentaria, una pell de serpen de verí, el drac màgit, la cuca peruga...
I sí la peça és un inhibidor sexual?
Temors i més temors. Aquí ja heu endavinat que sóc el destinatari del segón jersei de la iaia-tricotosa. Déu hi faci més que nosaltres.
Facis la seva voluntat, però nena, collons, teixeix ràpid que m'estic foten de fred!!!
Ei parent que ja he dit que ho faig amb molt de carinyo!
No puc però posar pegues al teu comentari ja que es digne del Nobel dels comentaris als blogs.
De totes maneres vigila, recorda que t´he de prendre mides amb unes punxegudes agulles de fer mitjaaa
Doncs jo aplaudeixo les dots de la Mon.
Per moltes raons:
Perquè hi disfruta (ai collons de corrector que no em deixa posar "disfruta"). M'és igual; doncs diem que en gaudeix.
Perquè te un motiu mes (no es que l'hi fes falta, us ho ben asseguro), per sortir de casa.
Perquè fa una "labor" creativa.
Perquè cada dia n'aprèn mes.
i.......
.- Quan em tocarà a mi, germana estimada?.
Publica un comentari a l'entrada