Ahir a la nit, vigília del Sant de les Montserrat, Montse, Mon i totes les variacions possibles, era una bona ocasió perquè la Carme vingues, cantaríem com sempre i desprès hi hauria celebració de Sants (som tres Montserrats a la colla).
Jo.-Ho tens bé per venir a l, Esquirol o vinc a buscar-te?
Ella.-No cal que vinguis, ja pujaré jo per el meu conte
Jo.- A quina hora vindràs?
Ella.-No t´ho puc dir, estem esperant a un operari per un problema amb la rentadora que bla...bla...bla...i mes bla!
Jo.-Si?...oh!...esta clar que si!...hi tant que no...i també bla...i mes bla...i molts mes bla!
Pengem els telèfons sense concretar desprès de fer pujar les accions de Telefònica.
Passa l´estona i jo "limpio mi casita lalalalarita esperando a mi hermanita lalalalarita"
Torna a sonar el telèfon! Es la "susodicha hermanita"
Ella.-Escolta Mon no cal que faixis sopar que jo tinc unes verdures que...bla...bla...bla
Jo.- Dona no cal que...
Ella.- Que sí que cal i també portaré una llet d´arros per esmorzar i uns cereals de fruits vermells i bla...bla...bla..."cansina"!!!
Jo.- D´acord doncs
Jo.-Que he pensat que podem sopar tots tres
Ella.- Si, cap problema segur que al Josep l´hi agradarà sopar amb nosaltres
Jo.- Doncs aixi que et semble sobre les vuit?
Ella.-Si, et trucaré...(serà per trucades?)...quan sortim de casa
I ara ve el misteri...TXAN, TATAXAN!!! (musica de misteri)
En quin moment de les nostres converses ella va creure que jo em cuidava del sopar (perquè va descartar les verdures promeses ja que al seu marit no l´hi acaba d´agradar el verd) i perquè va donar per fet que jo faria un pa amb tomàquet i embotit? Ai "my God"
Va arribar l, hora prevista (desprès de la trucada promesa, com no) i jo els esperava paladejant en el meu subconscient unes boní simes verduretes a la planxa...però tant sols varen arribar el Josep, la Carme, la llet d´arros i els cereals de fruits vermells.
Jo.-I el sopar?
Ella.-hem quedat que el feies tu
Jo.- JOOOO?
El Josep.- QUE NO HI HA SOPAR?
Jo.- La Carme ha dit que el portava
Ella.-Peró desprès em quedat que tu el faries
Jo.-JOOOO?
Ella.- SI TU!!! pa amb tomàquet i embotit!
Jo.-Que no ho he pas dit jo aixó
Ella.- Doncs jo ho he entès així......................................................................................................................
Moralina: Si la Mon us convida a sopar a l´Esquirol segur que es de cor però un sopar no necessàriament vol dir que ELLA faixi el sopar, això dependrà de les interferències telefòniques. BON PROFIT !!!
4 comentaris:
Menys mal que jo sóc l'únic germà amb seny. No diuen que les germanes grans?...Bé, deu ser un problema de tantes paraules, que al amuntegar-se s'embarbollen i no en treus una informació clara...
Per cert, sense ànims d'embolicar la troca, fa un parell de setmanes vaig quedar amb la germana "M" per dinar junts un diumenge. Em va telefonar al matí per dir-me que no podia ser, i francament, tot i que li vaig dir que si.., si.., és clar.., si..., si... d'acord! no vaig arribar a captar el verdader motiu. Segurament és que estava encara mig adormit ;-)
Us estimo, germanetes!
Si aneu a sopar a casa la Mon és probable que no sopeu, i pasar la vergonya d'escoltar per què,siel tracte era que el portaveu. Fotut.
Pitjor, si com la Carme i en Josep. veniu dejuns de resistir un concert on els cantaires van ser detinguts per maltractament continuat al pentagrama. I s'autoanomen Coral GALETA !!!
De les Belles Arts s'ha dit sempre que els seus cultivadors es foten de gana. Ara, en el segle XXI, també els que van a concert.
Ei germana estimada....
Es veritat. Va haver-hi un dissortat malentès i gairebé morim d'inanició tots plegats (ostres, que dramàtica estic).
Peró....jo em pregunto:
COM ES QUE NO DIUS RES DELS EXTRAORDINARIS CANALONS CASOLANS QUE ET VAIG PORTAR ?.
Desagraïda!.
Tros de quòniam!.
Filibustera!.
Ens veurem les cares....oi tant que si!!!.
Per cert:
Puc venir aquest proper dilluns?.
Els canelons estaben congelats i eran per el meu NEN i JO, tu i el teu marit ja n´havieu menjat i com que vares dir que eren molt bons ( i es cert que ho eren) no em va donar la gana de compartirlos...Apa!
I sí, pots venir aquest dilluns i tots els dilluns que vulguis ja parlarèm. Aquest dilluns es a Can Toni per lo tant es marxa una mica avans i desprès de sopar...je,je,jemonmuntada
Publica un comentari a l'entrada