puig vol agafar la lluna i al mirar-lo d´enllà estant
des d´una òptica enganyosa
jo he vist que ja la tenia
i que hi estava jugant.
Que la Lluna rodolava
i la carona il·luminava
d´aquell infant desitjós
d´un joc que n´és impossible
d´un joc que té prohibit
d´un joc que no n´és tal joc.
L´amor per tu es igual
té la claror de la Lluna
es el desitj prohibit
té la dolçor i amargura
que m´acompanya de dies
i em neguiteja les nits.
No vull deixar d´estimar-te
ni vull ni sé si podria
i et viuré com visc la Lluna
com una fita impossible
com es dolça la follia de saber-la
i no tenir-la!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada