-Posat al fons de la pista, al centra. La raqueta en aquesta possiciò...molt bè, ara marca amb la mà lliure la trajectoria de la pìlota...les cames mitg flexionades i gronxa (com si s´em escapés el pipi? he pensat jo però no he dit rès), la raqueta mes avall, així molt be. Ara farem "drive´s" o sigui te les tiraré totes a la dreta, desprès revessos i per últim saques.- Aquí m´ha mirat amb aquets ulls tan blaus que tè i amb cara de fill m´ha dit.
-Massa informació de cop?
I jo com una verdadera professional del estil de les Williams l´hi he dit.
-Nooo no pateixis em sembla que ho recordarè tot!-
Quan aprenia a conduir em sobraven pedals, miralls i em faltaven mans i ulls. "Això no ha pas de ser molt mes difícil i en tot cas si erro per lo menys no atropellaré a ningú, si de cas un cop de pilota però res mes"
-Em diràs si em surt be?-
-Si, no pateixis sempre rectifico el que no es correcta i celebro si es fa be.-
-Ah, de acord, es nomes per saber si milloro-
I em començat a jugar, a corre, a suar i a adonar-me que tornar les pilotes no es difícil (ja havia jugat fa temps). El que si es difícil es col·locar-les a on vols amb l´efecte que vols i tenint ell teu cós en la postura correcta. I com que gràcies a Deu no ens falta el sentit del humor en un moment donat i per explicar-me gràficament que estava massa tensa, l´Àngel ha començat a caminar per el fons de la pista com en Robo Cop.
I es que la autoritat materna dins una pista de tenis no deu ser efectiva!
3 comentaris:
Pobre "profe"....Ja sap on s'ha ficat?.
D'alguna manera s'ha de guanyar el cel, pobre!.
El que potser si que sap, es que la seva mare, no serà mai una SERENA Williams. Mes aviat serà una ESBOJARRADA MON!.
Endavant amb les classes i a veure si progresses adequadament.
Vindran les boires a la plana, com cada tardor, com cada hivern. Que ja arriben. I set dies seguits farà boira a la comarca, que se l'estima tant com tu.
Però no podràs jugar al tennis, doncs en aquestes circumstàncies és difícil veure la pilota!. Bé, n'hi ha que no la veuen ni a ple estiu en un dia de cel clar i ni que la pintin de roig viu!, però aquesta és una reflexió que em ve al cap pensant en altres coses...
Sigui com sigui, m'ha agradat tan tot el que he llegit en aquest blog que t'he de dir, que ja sigui de boira, de tennis o de sets, si et plau, segueix regalant-nos els teus escrits.
Trencanous...t´he dit mai que t´estimo?
Publica un comentari a l'entrada