Cada dilluns i cada dimecres des que pujo a l´Esquirol a fer de iaia la meva passejada amb el Bru es fins al Cementiri del poble i no es morbositat. Veureu. El Cementiri de l´Esquirol està molt aprop del poble, quasi es confon amb ell i te la particularitat de que al seu davant hi ha un espai verd com de gespa amb pinzellades de flors boscanes. Un pi bord i un parell d´alzines proporcionen al estiu una ombra que s´agraeix i els aglans i les pinyoques que cauen dels arbres son un joguet per el Bru i per la Kala (la gossa)
Des que el Bru, la Kala i jo hi anem a passar l´estona mai hi em trobat ningú que com nosaltres hi vagin per gaudir del entorn però a nosaltres ens agrada poder seure al terra sobre la catifa de fulles amb els aglans i les pinyoques i ens ho estimem més que la sorra i les perilloses pedretes dels parcs infantils.
Un parell de cops em trobat el Cementiri obert i hi em entrat. Allà hi han les despulles dels besavis del Bru i la sensació de tendresa es intensa. Desprès de recordar-los i fer-lis un petó de cara al cel marxem cap a donar l´últim tom abans de anar a casa a dinar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada