Jo i el número 7

Bé, doncs resulta que els dimecres a la nit vaig a aprendre a fer treballs manuals. No fa massa temps d´aquesta activitat i una de les primeres coses que vaig fer va ser una caixa de fusta amb un quadre de sorra a la tapa.

Les caixes de fusta son crues, sense ni una capa de pintura ni de vernís i la primera feina es donar-les-hi color i envernissar

Jo estava entusiasmada amb la meva caixa, la veia ja acabada guardant petits tresors a qualsevol reco de casa .

Poso la tintura de un color caoba preciós. Deixo que s'assequi i desprès de passar el paper d´alumini per deixar-la ben llisa l´hi poso la primera capa de vernís.
.-Això ho hauràs de fer set vegades.- em diu la companya que seu al meu costat.
.-Set?, estas de broma oi?.- contesto
.-No, no es cap broma. Oi que son set Tina?.-diu a la professora esperant la seva confirmació.
.-Si, set diu la Tina ni una mes ni una menys i ja veuràs.-afegeix com per convencem del tot.-et quedarà preciosa!.-
Set passades de vernís, set cops polir-la, set dies que es converteixen en set setmanes perquè hi vaig un dia a la setmana. Oh "mon Dieu"
I vet aquí perque somnio amb el set.

Els SET dies de la setmana.
Els SET pecats capitals.
Els SET nans de la Blancaneus.
Les SET mosques del sastre valent.
Les SET cabretes.
El SET que segons el Torá es el nombre dels receptors del home en el seu cap, dos ulls, dues orelles, dues fosses nasals i una boca.

I ja ho veieu, desprès de tanta feinada, de somniar-lo, de avorrir-lo de odia-lo...avui he començat una segona caixa! I es que no tinc remei.