Dons mireu, el que em ve molt i molt de gust es que la mama posi la post de planxar al costat del meu llit, un drap de cotó moll al front i m´expliqui contes com el del nen totxo, el gatet negre o la llegenda del Compte Arnau.Que em porti una aspirina de la casa Bayer desfeta amb poca aigua i molt de sucre.Que quan em passi una mica el mal de cap em deixi escoltar per la radio el "Cascabel" i el "Tambor" i que em vetlli de lluny o d´aprop tan se val perque jo sè que ella sempre estarà a la vora meva.
3 comentaris:
Ens va deixar físicament ja fa tretze anys, però no ens ha deixat mai en esperit.
Pensant en la nostre mare, estic plenament convençuda que tenim ànima.
Se que vetlla per nosaltres. Me'n ha donat proves suficients.
Tothom es lliure de pensar com vulgui sobre el tema, ja ho se, però jo se que es amb nosaltres.
I tu també ho saps oi Mon?.
Dr. Molas
Col.legiat nª 69
Pacient: Montserrat Muntada Molas
Domicili: Santa Maria de Corcó (que collons, L'Esquirol)
Diagnòstic: Síndrome d'enyor.
Tractament: Escriure una llista de persones i coses que enyora.
Alta prevista: 12 hores
No se què dir-vos sobre l'existència de l'ànima, sobre si la mama vetlla les nostres vides..., però se que va ser el millor que hem tingut i tindrem a la vida.
I en dono gràcies.
Cada dia.
Cada dia....
Publica un comentari a l'entrada