Jo vaig tenir la sort de poder capturar amb la meva càmera un d´aquests moments, i no, no va ser una preciosa posta de sol ni el vol d´un ocell ni tan sols l´esclati d´un llamp.
Va ser un cúmul de circumstàncies. La frescor de la pell d´un nen sortint de la piscina un calorós mati d´estiu, la seva curiositat i la meva sort de tenir la càmera aprop.
De presa, afanyeu-vos abans que la marieta aixequi el vol!
2 comentaris:
Recordes?......
"marieta, marieta, si m'ensenyes el camí del cel, et donaré pa amb mel".
La foto es molt bonica, un d'aquests moments impagables i el millor de tot, es ser allà en aquell moment.
Ah!. M'agrada molt també la perspectiva, l'enquadrament.
El perfil del menut amb aquestes pestanyes tan llargues.
Hem de tenir sempre la càmera apunt les iaies!!.
Un instant... o una estona. Recordo a aquell noi, a la vora del riu, explicant-li al seu gos la maravella de la tarda a principis de tardor.
"Escolta, Tapio, com les fulles cauen a la llera, i algun peix que salta caçan un insecte. I el color dels pollancres, que ja comensen a perdre els pengolls d'or. A terra una catifa cruixent amaga la verdor de l'herba. Veus aquells núvols, lluny, a ponent? Son com llenties. Apa, Tapio, el sol s'apaga, tornem a casa".
En Tapio és un goss-guia. El noi es cec.
Publica un comentari a l'entrada