El meu regal fictici costa 200€. Aquest mateix regal m´el fan a mi quatre persones diferents (ja m´agradaria ja que això fos cert), però cada una es diferencia de l´altre en una cosa important...els seus ingressos!
La primera persona que em fa el regal tè uns ingressos mensuals de 1000€, o sigui que em fa un regal del 20% del seu sou.
La segona persona ingressa al mes 2.800€ el que l´hi suposa una despesa per el meu regal del 7,14% del seu sou.
La tercera persona es una privilegiada que tè un sou de 3.000€ mensuals. Percentatge del meu regal 6,666%
I la quarta es un futbolista de primera divisió peró de un club molt modest i cobra 6.000€ al mes (je,je,je). El meu regal l´hi ha costat el 3,333% del seu sou.
Ja no m´atreveixo a contar el percentatge si el mateix regal m´el fes en Bill Gates!!!
I això em fa pensar en el valor sentimental del mateix regal. En el valor emotiu de tots els regals. Dels que es fan per força, per obligació, per compromís o amb el cor i els sentiments.
3 comentaris:
Aquest serà el quint regal:
Una forta abraçada.
I que me'n dius d'un somriure?.
O una abraçada.
Un petó ben dolç.
Una estona de conversa amb un amic que et "regali" una mica del seu temps.
El regal d'un bon desig de felicitat?.
De tots aquests, en tinc un munt...
De tots aquests, tu en tens un munt!!.
Em defineixo, cada dia més, amb esforç i tossudesa, en l'enemic del consumisme. I no se si podré resistir la pressió a la que sóc i seré sotmès, pels mitjans, pels amics, per tothom.
Cada dia em fa més fàstic el saber-me preocupat perquè no puc comprar-me allò o allò altre, sense, en l'instant en que aquesta preocupació m'abraça, saber escapar a la reflexió i a la coherència de saber-me unitat d'un món molt més ple de pobresa que de riquesa, d'un mal repartiment que engreixa a alguns i deixa morir, -sense ni tan sols mirar-los, no fos cas- a moltíssims altres.
Publica un comentari a l'entrada