seddevida

Jo i el Mac

2011-01-21T22:28:00.000+01:00

M,hi barallo, el mimo, el castigo, em castiga....
Ostres que difícil es canviar de parella i encertar jo i el meu PC ens enteníem perfecta ment i amb el Mac encara tenim una estreta relació d, amor-odi.
-Mac, nino deixa que et posi el meu blog en català!-
-Collons Mac corregeix els meus escrits que sinó la Carme em llegeix la cartilla!-

Ai Senyor que difícil es treballar quan una es "multi bilingüe" i de totes les llengües que sap (que son varies) no n´escriu ni una de be.

Ho sento
Lo siento
Pardon
Sorry

Els problemes i les sol-lucions

2011-01-21T21:58:00.000+01:00

Tenia un nus al estómac, o a la gola o al cor el que tinc amagat dintre el pit. Tant se val a on era el nus perquè crec que mes que un nus era un llaç escorredor que apretaba allà a on li esqueia en cada moment.

Vaig intentar desferl-ho tota sola. Jo puc! em deia cada cop que intentaba ofegar-me.
Jo et guanyaré maleit llaç escorredor tínc el coratge i les ganes de desferme de tu!
A les nits per sort em donava treva i em deixaba descansar esperant-se en algún obscur racó del pis per rependre el seu abraç tant bon punt obris els ulls.
Fins que em vaig adonar que la seva força renovada cada dia s, alimentava del meu orgull! Que jo sola no podria contra ell i que demenar ajuda es una virtud i tenir algú dispossat a fer-ho tot per ajudarte es un tresor, es com aconseguir pescar la Lluna o tenir-la a l, abast.

I he sabut que la força del amor desfà nussos com el meu, que t, acosta la Lluna perqué la pesquis, que et retorna la tranquilitat perduda i et renova il-lusions i el que es mes important que ell o ella hi es per si mai el/la necessites

Torrijas

2010-09-21T00:46:00.000+02:00

No ho etèm...de Torrijas...NOOOO una mica COTENTES si pedho Todijas DOOOO
Hem hip! cantat...(hem cantat?) i and de luego drinking and drinking i olè. la culpa? de 1 vi sovietic que hips and hips and...ja no en queda?joderrrrrrrrrrrr
Es que ja es veia que no podia ser bona tanta barreja.
Galetes de la Vall del Loire
Galetes de Saint Michel
"Delicies Turques"
Galetes Suecas
i vins...Vins...VIns...VINs....VINS...
I Sevilla, Sevilla, Sevilla.....la,la,la...contigo Zeviya....
La Girarda...la,la,la....
en el Sancheee Pijuangggg..

-Menxu anem a domi el Soviet-Wine?
-D'acord Mon, que si no....."y nos dieron las nueve y las diez, la,la,la, las doce y la una y las dos y las tres, la, la, la y riendo hasta el amanecer, nos encontró la luna"....
-Do la cançò diu "y nos dieron las dieciocho y las veinte la,la,la las veinticuatro y las.....manecillas del relò se quedaron sin horas!!!!
"MONA" nit!!.
molt "MONA" Menxu...al llit hi ha protector....no te prives miccionar si se dá la circunstabcia!!!!
.-Que dius de "mic", "mic" ?.
-mic (de mica o de mico, no n´estic segura) i cionar "vete a saber que oño es"

Gallés...podrà venir una altre fois laMenxu a la Coral Galetes?...qui lo sa????????
-

Un impossible

2010-07-21T00:11:00.000+02:00

L´infant aixeca les mans
puig vol agafar la lluna i al mirar-lo d´enllà estant
des d´una òptica enganyosa
jo he vist que ja la tenia
i que hi estava jugant.

Que la Lluna rodolava
i la carona il·luminava
d´aquell infant desitjós
d´un joc que n´és impossible
d´un joc que té prohibit
d´un joc que no n´és tal joc.

L´amor per tu es igual
té la claror de la Lluna
es el desitj prohibit
té la dolçor i amargura
que m´acompanya de dies
i em neguiteja les nits.

No vull deixar d´estimar-te
ni vull ni sé si podria
i et viuré com visc la Lluna
com una fita impossible
com es dolça la follia de saber-la
i no tenir-la!

El meu HEROI

2010-07-15T15:26:00.000+02:00

Fins ara ho eren el Dick Turpin, el Capitán Trueno i fins hi tot l´Spiderman peró cap com el que avui ha pujat al meu podi particular...el Manel Serrano!

Doncs si el Manel ha fet "Cim", el Mont Elbrus, la muntanya mes alta d´Europa s´ha rendit als seus peus o als seus grampons segons es miri.

Estíc molt contenta gendre (fill) i ara seny que et toca baijar i explicar-me que tal es veu el món desde allà dalt i quan d´aprop has estat del Cel.

Llegint sobre l, Elbrus s´em posaba un nùs a la pancha saven-t´he allà però ara el nùs el tínc a la gola que m´ofega per no poder tirar cuets, tocar la bocina tota la nit i cridar Visca la Roja! ai NOOOOO vull dir VISCA EL MANEL !!!

T´estimo!

L´Esquerda de Roda de Ter, uns amics i un sopar...

2010-05-25T23:46:00.000+02:00

Ahir ens varem reunir la colla de la Coral Galetes per sopar a casa d´en Lluís. Mentre uns quants (els voluntariosos) preparaven el pa amb tomàquet uns altres varen proposar pujar a l´Esquerda i jo em vaig apuntar a la excursió que de pa amb tomàquet ja n´he preparat moltes vegades.

No tenia ni idea de com era el lloc del que estaven parlant, si era de fàcil accés o per el contrari jo i les meves coquetones sandàlies tindríem un greu problema però el fet de anar mal calçada per una excursió no em varen pas mim-bar les ganes de acompanyar-los pensant que si anaven maldades sempre podia demanar ajuda.

Aquí incloc una imatge de l´Esquerda (poblat ibèric i medieval) i a continuació ve una fotografia preciosa de la vista que te un cop has pujat i al fons es pot veure la casa d´en Lluís.

La fotografia pot donar una idea de que jo i les meves sandàlies hauríem fet millor quedant-nos a fer el pa amb tomàquet!
La pujada es costeruda però de bon fer ja que uns graons de pedra faciliten l´accés i quan arribes a dalt qualsevol sacrifici ha valgut la pena...pro...i la baixada?...que passa quan a la baixada l´abrupte terreny et fa ballar les maleïdes sandàlies a banda i banda del peu i mes que caminar sembles una mala imitació de ballarina de claqué? Doncs passa aixo...que una inconfusible veu darrera teu diu...Que tal si proves de baixar amb Croses?
Siiiiii el Joan jugant amb el seu cognom em va ajudar agafant-me de la mà la resta del camí...moltes gràcies amic!

Arribant a la casa jo crec que ja m´esperaven per riures de mi i del meu calçat i sí que varen riure però jo també vaig riure amb ells.La conversa va ser mes o menys així:
-Que tal Mon com ha anat l´excursió a l. Esquerda?
-La pujada molt be, un cop a dalt inenarrable i a la tornada quan podia tenir problemes he baixat amb "Croses"
Aquí rialles!

-Es que tenies por de tenir un "Sus-to?" (Sus es el diminutiu carinyos de un altre de la colla)
Mes rialles!
-No, el que potser tenia por es de que se l´hi acabés el "Mon"
Mes i mes riure!
En fi, un començament divertit per una vetllada que va resultar fantàstica! Oi que si bessona meva? Oi que la propera vegada portarem calçat adequat i tu vindràs d´excursió amb nosaltres?

Serrallongaaaaa!!!

2010-05-14T00:28:00.000+02:00

En Joan Crosas es fill de l´Esquirol, el fill petit de la comadrona (diu ell) i te un currículum envejable com a actor, actor de doblatges, músic etc.Forma part de la Coral Galetes i te una veu preciosa.

Avui a la Coral Loreley em assajat una de les seves obres musicals, la cançó del bandoler Serrallonga. Arribant a casa m´ha fet gràcia llegir la historia d´aquest bandoler..."Joan Serra i Ferrer, nasqué l´any 1.594 a Viladrau......eren temps de crisi i les necessitats econòmiques el portaren junt a quatre dels seus germans i altres companys a compaginar les feines del camp amb petits robatoris............
Crisi?
Petits robatoris?

TORNA; TORNA; SERRALLONGA!!!

2010-05-13T23:53:00.000+02:00

El meu món es inmens
no hi ha racó ni estada
ni clau ni forrallat
ni porta ni filat que m´hi tinguin tancada

El meu món te el color
de l´arc de l´esperança
no hi fa fred ni calor
car ho caldeja tot la llum d´una mirada

Si véns et dono la mà
tu l´hi pots donar a un altre
l´altre al de mes enllà
i aquest/a a un altre i un altre i un altre

En el meu món la gent
s´entenen sense parla
no hi han normes ni lleis
ni lluites ni venjances

Jo penso cada nit
que voldria quedar-m´hi
que ens hi quedéssim tots

però ell desapareix tot just al despertar-me!

Una vetllada amb la Coral Galetes i un sopar!

2010-04-28T00:22:00.000+02:00

La Carme, la meva "alter ego", estava convidada a passar una nit a casa meva per poder acompanyar-me a la trobada quinzenal que tenim els de la Coral Galetes de l´Esquirol i rodalies. Jo en tenia moltes ganes de que els conegués a ells i ells a ella. Ens ho passem molt be!
Ahir a la nit, vigília del Sant de les Montserrat, Montse, Mon i totes les variacions possibles, era una bona ocasió perquè la Carme vingues, cantaríem com sempre i desprès hi hauria celebració de Sants (som tres Montserrats a la colla).

La vaig trucar...
Jo.-Ho tens bé per venir a l, Esquirol o vinc a buscar-te?
Ella.-No cal que vinguis, ja pujaré jo per el meu conte
Jo.- A quina hora vindràs?
Ella.-No t´ho puc dir, estem esperant a un operari per un problema amb la rentadora que bla...bla...bla...i mes bla!
Jo.-Si?...oh!...esta clar que si!...hi tant que no...i també bla...i mes bla...i molts mes bla!
Pengem els telèfons sense concretar desprès de fer pujar les accions de Telefònica.
Passa l´estona i jo "limpio mi casita lalalalarita esperando a mi hermanita lalalalarita"

Torna a sonar el telèfon! Es la "susodicha hermanita"
Ella.-Escolta Mon no cal que faixis sopar que jo tinc unes verdures que...bla...bla...bla
Jo.- Dona no cal que...
Ella.- Que sí que cal i també portaré una llet d´arros per esmorzar i uns cereals de fruits vermells i bla...bla...bla..."cansina"!!!
Jo.- D´acord doncs

Pengem! renovo el "fregoteo" i mentre penso que si la acompanya el seu marit i cunyat meu tal com ja heu endevinat per els seus bla...bla...bla, que millor si sopem tots tres junts i encarrego una plateta de pastes seques i una ampolla de cava. Torno a agafar el telèfon!
Jo.-Que he pensat que podem sopar tots tres
Ella.- Si, cap problema segur que al Josep l´hi agradarà sopar amb nosaltres
Jo.- Doncs aixi que et semble sobre les vuit?
Ella.-Si, et trucaré...(serà per trucades?)...quan sortim de casa
I ara ve el misteri...TXAN, TATAXAN!!! (musica de misteri)
En quin moment de les nostres converses ella va creure que jo em cuidava del sopar (perquè va descartar les verdures promeses ja que al seu marit no l´hi acaba d´agradar el verd) i perquè va donar per fet que jo faria un pa amb tomàquet i embotit? Ai "my God"
Va arribar l, hora prevista (desprès de la trucada promesa, com no) i jo els esperava paladejant en el meu subconscient unes boní simes verduretes a la planxa...però tant sols varen arribar el Josep, la Carme, la llet d´arros i els cereals de fruits vermells.
Jo.-I el sopar?
Ella.-hem quedat que el feies tu
Jo.- JOOOO?
El Josep.- QUE NO HI HA SOPAR?
Jo.- La Carme ha dit que el portava
Ella.-Peró desprès em quedat que tu el faries
Jo.-JOOOO?
Ella.- SI TU!!! pa amb tomàquet i embotit!
Jo.-Que no ho he pas dit jo aixó
Ella.- Doncs jo ho he entès així......................................................................................................................

Epilog: La sang no va arribar al riu, tres llesca's de pa congelat passats per la torradora, un tomàquet, una truita de un ou , una llauna de tonyina i una bona dosis d´humor i de carinyo varen salvar la situació

Moralina: Si la Mon us convida a sopar a l´Esquirol segur que es de cor però un sopar no necessàriament vol dir que ELLA faixi el sopar, això dependrà de les interferències telefòniques. BON PROFIT !!!

Mama...tinc febre!

2010-04-14T20:56:00.000+02:00

Es veritat, estic molt "fotuda"...(aquí exclamacions del tipus "ai pobreta" "i doncs que tens?" "et ve de gust un suc de taronja? poma? pera?" )
Dons mireu, el que em ve molt i molt de gust es que la mama posi la post de planxar al costat del meu llit, un drap de cotó moll al front i m´expliqui contes com el del nen totxo, el gatet negre o la llegenda del Compte Arnau.Que em porti una aspirina de la casa Bayer desfeta amb poca aigua i molt de sucre.Que quan em passi una mica el mal de cap em deixi escoltar per la radio el "Cascabel" i el "Tambor" i que em vetlli de lluny o d´aprop tan se val perque jo sè que ella sempre estarà a la vora meva.

Mama preciosa que aprop et tinc avui!

El mon es un mocador!

2010-03-11T09:43:00.000+01:00

Sempre m´ha agradat aquest retrat i fins ara ni jo ni ningú haviem descobert la verdadera identitat d´aquesta dona...fins avui! Ara ja sé qui es...
Dons resulta que el Leonardo desde la seva visió futurista en algún moment va tenir una revelació d´aquelles reservades tan sols als Sants i als Genis i va veure al meu net, el Bru i a les seves dues iaies Jo i la Elisa.
Evidentment va quedar del tot impactat al veurens ( a les iaies) , va agafar els pincells i es va possar mans a la feina.
Com que no volía potenciar gelosies entre les dues iaies va agafar trets d´ una i l´altre , va fer una barreija i vet aquí el resultat.La Mon-Elisa
Ara ja coneixeu la verdadera historia d´aquesta dona misteriosa i es que al ser dues costa de trobar-nos inclús per l´FBI
Ara em toca esbrinar en quin moment de la Historia l´hi varen canviar el nom tant bonic de Mon-Elisa per el de Mona-Lisa!

P.D. De fet jo mai hauria esbrinat aquest secret sense la ajuda del meu fill, el pare d´el Bru que em va posar sobre la pista, desde aquí el meu agraiment.

"Han posat sobre la taula"

2010-02-22T21:43:00.000+01:00

Us i abús. Tant els periodistes catalans com els castellans abusen segons el meu punt de vista de la expressió.

-...l´ equip de govern ha posat sobre la taula...bla,bla,bla

-...i han deixat sobre la taula les propostes que...bla,bla,bla

-...sense solucions sobre els temes que aquests últims dies tenien sobre la taula...bla,bla,bla

-...Fulanito de Tal y Menguanito de Cual tenian sobre la mesa...bla,bla,bla

-...y vamos a poner sobre la mesa...bla,bla,bla

-...y pondremos sobre la mesa las propuestas que, bla,bla,bla

Prouuu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Deixeu ja de posar a sobre de la taula tantes coses que ja s´ens indigesten abans d´empesar-nos-les i penseu que en la majoria dels casos el que es posa a sobre de les taules acaba transformat al W.C.

...de totes maneres estic pensant que si com sembla aquesta expressió es una moda no deuen pas ser els periodistes catalans i espanyols els únics en utilitzar-la oi?

Com que el que faixin els de fora referent al tema em preocupa mes aviat poc deixo "on the table" la feina d´esbrinar-ho

ECO..ECo..Eco..ecooooooo

2010-02-22T21:11:00.000+01:00

Ai Senyor! si els butlletins de noticies ja son de per si negatius la majoria de vegades imagineu-vos sentir les noticies en un permanent eco.

Doncs si, estava rentant plats (a ma), per lo tant les tenia ocupades i ensabonades (les mans) i havia posat les noticies a la meva radio portàtil, aquella que em segueix i persegueix per tota la casa. Es un aparell bàsic molt poc sofisticat en les formes però senyoreja molt en el fons ja que capta qualsevol soroll o paràsit i m´els entra a casa sense demanar-me permís. I així, quan mes atrafegada estava ha començat el meu suplici...

-El Presidente..esidente Zapatero..patero...huelga de sindicatos...elga de sindicatos...problemas en Lufthansa...emas en lufthansa...grave enfrentamiento..grave ..miento

M´he negat a deixar-me vença per un coi de ones maldestres i he seguit fregant plats fins que en el meu cervell han quedat incrustades amb l´escuma blanca del Fairy les paraules que mes s´han repetit.

"Crisis,Zapatero,huelga,grave,preocupación"

Aquí ja he perdut la paciència, m´he esbandit les mans, he acabat d´un glop la cervesa que restava a la llauna del sopar i no he parat la radio, no, la he desendollat amb ràbia per ofegar-l´hi la veu i el eco però molt em temo que les males noticies es continuaran sentint en altres llocs i el que es mes greu es continuaran produint.

La Mon fa mitxa!

2010-02-04T19:44:00.000+01:00

Estic fent un jersei...be, de fet en faig dos...ah i una cortina per la meva cuina!

He anat a buscar les llanes a la botiga.

-Vols una bossa?-m´han demenat
Jo ja en portava dues de bosses i el bols-so imprescindible per una dona amb dues o tres coses necessàries i un miler de coses mes que no se sap perquè coi les portes i que pesen un colló.
-Vols dir que em caldrà?-he contestat amb la esperança de que fos així.
-I tant que si, no t´hi que-ven pas totes les madeixes en aquestes bosses-m´ha assegurat la dependenta.

I vet aquí que he sortit de la botiga amb una càrrega de llana que semblava la ovella Shaun, però a diferència d´ella la meva carrega "llanil" m´era molt mes feixuga.

Caminant cap al cotxe m´he plantejat seriosament en comprar- me un remolc per transportar "mis labores". Veuré quins model-ets hi ha al mercat...perquè poso molt de carinyo en teixir aquests jerseis i moltes ganes i si això segueix i m´augmenten les comandes es evident que NECESSITARÉ EL REMOLC.

Moments

2010-01-31T23:39:00.000+01:00

La retina capta molts petits moments que son joies. I molts també, segur que masses s´ens escapen.

Jo vaig tenir la sort de poder capturar amb la meva càmera un d´aquests moments, i no, no va ser una preciosa posta de sol ni el vol d´un ocell ni tan sols l´esclati d´un llamp.

Va ser un cúmul de circumstàncies. La frescor de la pell d´un nen sortint de la piscina un calorós mati d´estiu, la seva curiositat i la meva sort de tenir la càmera aprop.

Voleu compartir amb mi aquest moment?

De presa, afanyeu-vos abans que la marieta aixequi el vol!

Les sabatetes del Bru portan cua

2010-01-20T22:15:00.000+01:00

Va ser aquest dilluns passat al mati, dora, molt dora la Joana, el Bru i jo marxàvem cap a Celrà a on la Joana esta fent un curs de dansa. El Bru marxa enfundat dintre un pijama de manta com si fos un peluix, es massa dora per vestir-l,ho!

I arribem a l´apartament a hon pasaràn la setmana i desprès de descarregar el cotxe la Joana basteig al Bru.
-M´he deixat les sabates-diu des de la habitació
-Les teves?-pregunto jo
-No, les del Bru-contesta com amoïnada
-Be, no pateixis que tan bon punt com el tinguis vestit n´hi aniré a comprar unes-contesto

L´apartament queda allunyat del centre del poble però això no serà un inconvenient i tot passejant anem a la recerca de unes sabatetes.

La única botiga de calçat del poble es una espardenyeria petita i vella al peu de la carretera general. Tinc dubtes raonables de que allà trobi el que busco. Una boteta de sola forta però tova i calenta, de colors no massa cridaners i per descomptat de la mida del menut.

I vet aquí que la trobo! A la primera! I de la seva mida! I la última que els hi quedava!

Estic tant contenta que s´em deu notar a la cara, però tot i així l´hi ho faig saber al senyor de la botiga. Un senyor molt i molt "cule" si faig cas de les moltes fotografies, pòsters i pilotes del Barça que decoren el atapeït espai.

-No pot negar que vostè es del Barça-comento
-I tant- contesta al temps que m´acosta un cistellet de vímet ple de caramels.
-Agafin sis- em diu
-O no, moltes gràcies, sis son masses-dic- amb un ja n´hi ha prou
-No, no-insisteix-sis o cap, han de ser sis com les copes del Barça!

I es clar, davant de aquest argument no tinc cap mes remei que agafar els sis caramels.

-Veig que també te fotografies de famosos!-penjades una aquí, una altre allà enmig de tant blau-grana treien el cap el Gerard Quintana i molts d´altres que m´es impossible recordar.Totes les fotografies estaven signades i dedicades al Santi.
-El Santi deus ser tu oi?- vaig preguntar passant al tu sense adonar- m´en
-Si, soc jo i m´agarda coleccionar autógrafs ja ho veus- va contestar acceptant el tuteix
-Però t´en falta un de important- vaig bromejar
-Quin?
-El del Ferran Rañé
-L´actor?, el que va fer de majordom a "Majoria absoluta" , el Gerard del "Cor de la ciutat"?
-El mateig, es el meu consogre

Automàticament s´en va anar cap el taulell i en un tros de paper estripat de un calendari vell va escriure la seva direcció i em va demanar per favor que l´hi faixi arribar una fotografia dedicada.
-Ja hi pots contar-vaig dir- i per cert veig que també tens un pòster dedicat dels Montgríns i uns CD´s del seu 120aniversari com a cobla
-Si, que els coneixes?
-Els vaig veure a una festa major i em van agradar molt- vaig dir

Va agafar el CD commemoratiu dels 120 anys i m´el va donar

-Es un regal-va dir
-No puc pas acceptar-l, ho
-I tant que si, el baixista es molt amic meu i m´en donarà un altre-i va afegir- l´hi diré que l´hi he regalat el meu a una fan i estarà content.
-Dons jo estic mes que contenta del regal, moltísimes gràcies

I vaig tornar a desfer el camí fins al apartament amb la mateixa il-lusió que una nena amb sabates noves i es que les sabates noves eren per el Bru però el regal de la bona estona a la espardenyeria de Celrà va ser per mi.

Tió tió caga turró d´avellana i pinyó...

2009-12-25T22:34:00.001+01:00

Nadal amb texans, foc a terra i com mana la tradiciò escudella de galets.

El que no ha estat tan normal es tenir el sol a dintre el menjador escalfant l´estada igual que en una ben entrada primavera. Tot-hom ha celebrat l´entrada del intrús (jo inclosa) i es que encara que la neu i el fred fan Nadal no es pot dir que els haguem trobat a faltar.

Desprès de dinar em anat a cagar el Tió al estil de la familia de la Joana i ha estat molt divertit.
Hi havien nou nens peró contant amb l´esperit dels adults n´erem vint-i-un.

El Tió ben alimentat i calentó devant la llar de foc estaba mes que predispossat a "cagar"

S, han cantat nadales i els nens han recitat els respectius poemes de Nadal. Com que tambè hi havia una familia argentina i una altre de Mèxic em cantat cançons dels seus paisos i entra nadala i nadala els d´aquí cantavem tambè villancicos.

Quan em acabat el repertori em passat a cantar qualsevol cosa, desde el "cargol treu banya" i "la lluna la pruna" a "sol solet" o el "patím, patám, patúm homes i dones del cap dret no trepitjeu al patufet" i es que el Tió cagaba i cagaba sense parar.

Cap al vespre em verenat pà amb tomaquet i embotit que tambè havia cagat el Tió i l, hi em donat temps per referse. Desprès l, hi em untat el cul amb mel i ha seguit la festa.

Cada cop cagaba una cosa diferent: una brújula per la munyeca, una armónica. llibretes i colors, globos i caretes de paper, xiclets de meló, trencaclosques...

La Paula en un moment donat ha dit.

._M´ho sembla a mi o fa tres dies que estèm cagant el Tió?- però ho deia de broma ja que ens ho estavem pasant molt be .

Al final el pobre Tió amb el cul untat de mel ha fet la última "cagada", un munt de xuxes de totes mides i colors per grans i petits i desprès l´han deixat al costat de altres troncs de llenya perquè descansi fins l´any que ve.

Bon Nadal!

Sopar a l´Esquirol

2009-12-17T23:48:00.000+01:00

Acabo de fer una pasejada curta (uns 200 metres) sota un cel estrellat un fred sà i amb l ´escalfor interna de una bonísima sopa misso, xai a la brasa i dues copetes de bon vi. De postre iogurt de ovella i com a guinda una bona companyía.

Qui s´hi apunta la propera vegada?

Sta. Maria de Orco?

2009-12-08T21:06:00.000+01:00

..la amable veu de una operadora de telefònica em pregunta...(en castellà)

-¿Sra. Muntada, sería tan amable de confirmarme el domicilio donde debemos instalar la nueva línea telefónica?
-¡Por supuesto!-contesto. (M´interessa tenir el telèfon quan mes aviat millor al meu nou domicili de SANTA MARIA DE CORCÓ.

-El nuevo domicilio está en la Carretera de Taberta...
-Tabertet, la corretgeixo al moment." T de Tarragona, Alicante,Barcelona,España, Roma, Tarragona, España, Tarragona"...TABERTET
-Tabertet- repeteix ara correctament.
-Si-l´hi dic
-¿Número 2, 2º-1ª?-
-Si-confirmo
-¿Codigo postal 08511?-
-Si correcto-(es el meu torn de paraula)
-¿De Sta. Maria de Orco?

jajajajajajajaja....mes jajajajajajajaj i molts mes jajajajajaja. Quasi no podia parlar.

-Nooooo mi pueblo queda algo lejos del mundo de Tolkien-i ara es ella la que es parteix de riure!

Aclarit que es de Corcó i no de Orco i esmorteides les rialles pero no desaparagudes es despedeix de mi amb un...-Muchas gracias i que pase un feliz dia-
-Gracias a ti y no dudes de que a partir de este momento será mejor de lo que ya estaba siendo porque me has proporcionado una divertida anécdota-

Ella torna a riure, jo la acompanyo i ens acomiadem amb el típic "hasta luego" que em cau molt simpàtic perquè es com deixar una porta oberta i qui sap si potser algun dia aquesta desconeguda veu amable donarà un tomb per l´Esquirol pensant amb un somriure als llavis que l´hi ha costat molt poc trobar el poble de Sta, Maria de Corcó/Orco i que poc s´el imaginava tant bonic!

Tristesa

2009-12-02T22:58:00.002+01:00

Només era qüestió de dies que fessin malbé el nostre paradís particular, el del Bru i meu, davant del Cementiri de l´Esquirol.

I no feia cap falta, n´estic segura. Podien haver arreglat l´accés, aplanant el camí de no mes de 300 metres des de l´asfaltat fins a la porta, era bonic aquell tros entre arbres i herba. Era una bonica entrada al mon silenciós dels que dormen per sempre.

Ah sí ja ho entenc...cal portar el cotxe enganxat al cul fins a la porta de casa, de l´escola, del treball i fins i tot del nínxol!

Curiosament, en una de aquelles casualitats estranyes de la vida, pujava cap a l´Esquirol desprès de uns quants dies sense anar a passeig per aquella zona i escoltava la radio. De cop, una de les cançons que mes m´agraden del Serrat, "Pare" i la vaig anar cantant desprès que es va acabar...

"Pare digueu-me què l´hi han fet al riu que ja no canta
rellisca com un barb mort sota un pam d´escuma blanca....
pare digueu-me què l´hi han fet al bosc que no hi ha arbres..."

I sí, el cor s´em va omplir de tristesa aquell matí al davant del Cementiri de l´Esquirol.

"Can Canalla", els pallassos, els nens i els adults

2009-11-29T22:10:00.000+01:00

Avui ha tocat anar a veure una obra satírica-festiva adequada per a nens i per adults, divertida, enginyosa, distreta i amb dos actors per el meu gust molt encertats en els seus personatges.

L´obra de una hora justa de durada fa riure als petits i disfrutar als grans. Perquè no n´hi ha mes d´aquestes? Perquè portar als nens a espectacles adecuats per a ells suposa moltes vegades un sacrifici per els adults?

Un "BRAVO" per la Minerva Ruca-vella (la millor cuinera del mon...bé, no, com diu ella la millor del univers) un "OLÉ" per el Serafí Merengue (el dòcil i sofert ajudant) i tota la meva simpatia per el restaurant de "Can Canalla" al que dono una constel-alció d´estrelles perquè si existís en tindria de segur milers.

Proverbi Japonès

2009-11-25T09:14:00.000+01:00

M´han enviat aquest proverbi i m´ha agradat, per aixó el vull compartir.

"Semblem bojos tant si ballem com si no, llavors, perquè no ballar?"

A mi m´agrada el "baile agarrao", la sardana perquè s´agafen les mans, el flamenc perque es visceral, la jota perquè es vistosa, el tango perquè es sensual, el vals perquè es eteri.....i tantns i tants d´altres...

Vols ballar una dansa amb mi sense mai parar?

Petons per tot-hom.

Les ales i el Cabrerés

2009-11-23T12:55:00.000+01:00

Emigrem, l´Àngel i jo (guapos a la foto eh?). Emigrem per apropar-nos mes a la muntanya al cel sense boires, al cant dels gripaus, a les nits estrellades...a tantes cosses! i ho fem de gust, amb il-lusió.

Prop nostre tots vosaltres, els que estimem i casa nostra serà com sempre casa vostre (veniu amb una ampolla del que sigui nosaltres hi posem les copes encara que siguin de plàstic i el caliu del nostre amor).

Que es prepari el Cabrerés, que tremolin els esquirolencs...jejeje

Ales preparades! Diposit d´il-lusió ple! Cel sense núvols! Pistaaaaaaaaaaa

Valor económic dels regals

2009-11-14T21:44:00.001+01:00

S´acosten festes i això em fa pensar en els regals que es faran. Amics invisibles, Nadal. Reis...i penso en el valor econòmic de un mateix regal fet per persones diferents.

El meu regal fictici costa 200€. Aquest mateix regal m´el fan a mi quatre persones diferents (ja m´agradaria ja que això fos cert), però cada una es diferencia de l´altre en una cosa important...els seus ingressos!

La primera persona que em fa el regal tè uns ingressos mensuals de 1000€, o sigui que em fa un regal del 20% del seu sou.
La segona persona ingressa al mes 2.800€ el que l´hi suposa una despesa per el meu regal del 7,14% del seu sou.
La tercera persona es una privilegiada que tè un sou de 3.000€ mensuals. Percentatge del meu regal 6,666%
I la quarta es un futbolista de primera divisió peró de un club molt modest i cobra 6.000€ al mes (je,je,je). El meu regal l´hi ha costat el 3,333% del seu sou.

Ja no m´atreveixo a contar el percentatge si el mateix regal m´el fes en Bill Gates!!!

I això em fa pensar en el valor sentimental del mateix regal. En el valor emotiu de tots els regals. Dels que es fan per força, per obligació, per compromís o amb el cor i els sentiments.

No vull regals que costin diners! No vull regals sense cor! Vull aquell dibuix mal fet, el cargol buit que em regalen cuasibè cada dia els meus nets, vull la fulla seca o la flor del "pijallits" que em donen amb un somriure i em diuen...per tú iaia!

Cargol versus llimac

2009-11-11T23:47:00.000+01:00

S´en veuen pocs de llimacs. Potser com que no ens els mengem tampoc ens preocupa massa si son molts o pocs però a mi em cauen be. Son els nudistes del mon "cargonil", uns desenfadats no hi ha dubte, potser també un xic inconscients lliures i bohemis.

Si no fan fàstic (a mi gens) els agafes i tendeixen a escapar-s´et de les mans però no sense deixar empremta

Em sento llimac mes que cargol. Com deu ser el femení de llimac? Ah si es clar! lli-maca. O sigui i per definició una" maca" en un llit amb llençols de lli.

Em raó em sento llima-ca!

Per això i per moltes altres coses trenco una llança a favor dels llimacs!

Esperar-tenir-recordar

2009-11-08T21:45:00.000+01:00

Espera que pot ser dolça, impacient, angoixant, il-il·il·lusionada, temorosa, tendra, amarga, llarga ...els fets importants de la vida, els que trencan la rutina son com en una novel-la la trama, el nus i el desenllaç

Tenir, o sigui entrar en el nus de la historia, del fet, de la experiència que es viu en el moment i gaudir-ne o patir-la acer tar o errar estar-ne orgullós/sa o penedit/da ...en tot cas apendre!

Recordar el fet durant molt o poc, quedar marcat o gaudir d´aquest record, voler-lo reviure o fugir-ne...seguir aprenent!

I curiosament no hi ha un "The End" en moltes de les nostres vivències. Queden com petites finestres obertes en el pensament i en el cor per bé o per mal i cal guardar-les com un tresor o com una falsa moneda, tan se val, perquè la fi de cada història intima coincidirà amb el nostre final.

Sempre hi ha algun secret!

2009-11-08T21:19:00.000+01:00

...i vaig millorant. Segons el meu entrenador ja no espero la pilota al estil "RoboCop" ara m´acosto mes a un figurant del video de Michael Jackson "Thriller" . Aixó m´ha possat contenta perqué si no recordo malament tenen bastanta flexibilitat, oi que si?...digueu-me que si...digueu-me que Siii, DIGUEU-ME QUE SIIIIIIII

En realitat perquè faig classes de tenis a aquestes altures de la meva vida? Doncs perquè em diverteix, perquè fa que els dissabtes al matí em llevi dora i amb il-lusiò, perquè encara no sé que ve després del Thriller i perquè la vida es un jóc de pilotes i vull estar preparada!

Jocs

2009-11-04T20:05:00.000+01:00

Estíc enganxada. Em passat el món 1, el 2, el 3, el 5, el 7 i part del 8 però hi han passadissos amagats que no ens deixen accedir al món 4 i al 6...Hiii, snif! snif!, jo..r!

Ens cau bè la princcessa Daisy
No ens fa gaire nosa el Yoshi
El Koopa ens ajuda si aconseguim clicar-lo
Es antipàtic el fantasma Boo
El Bowser es realment incordiant, tan punxegut ell
Les flors Piranyes no tenen cap gràcia realment no ens fan cap falta
El Dry Bones es massa persistent, el xafes, es desmunta en mil ossets i si l´hi dones una mica de temps reviu tan eixerit com si res
En Lakitu cavalcant sobre el seu núvol i tirant mortífers bombes es realment ODIOSSS

I així un llarg etcètera d´entrebancs per passar una sola pantalla. Ai senyor!

Lo bo del cas es que els meus nets creuen que jo SI que puc passar totes les pantalles i quan estan tips de patir els avatars de la mala sort em passa'n la Nintendo i amb aquelles carones irresistibles em pregunten...iaia, ens la passes?

I es que es tan dur ser una iaia màgica...als ulls dels nens i amb una Nintendo a la mà!

El Mur de Berlin

2009-11-02T19:11:00.000+01:00

Quan l´Àngel i jo varem anar a Berlín la ciutat ens va sorprendre. Recordo que va ser la primera vegada que volava en un avió en el que en cada moment el monitor de vídeo ens indicava quin lloc estàvem sobrevolant, la altitud, la temperatura exterior i el temps previst d´arribada. Volàvem amb Air Berlín i quan teòricament ja sobrevolàvem la ciutat i l´avió començava la maniobre d´apropament jo vaig dir-l´hi a l´Àngel que no entenia res.
Teníem d´aterrar en un dels aeroports mes propers a la ciutat i des de el cel l´únic que es veia era verd i mes verd.

-Aquí sota no hi ha cap ciutat -vaig dir al meu fill
No recordo la seva resposta però crec que ell molt intel·ligentment va confiar mes ens els pilots i els sistemes de navegació que en la opinió poc acadèmica de la seva mara i va fer ben fet. Allà baix, amagada sota aquell mantell verd hi havia Berlín.Amb una extensió de 45Km.de Est a Oest , 38 de Nord a Sud i uns 30 llacs, no es extrany que quedi camuflada des de l´aire.

Ens ho varem passar be els dies que varem estar allá i ara ve l´anècdota.

Prop de la Porta de Brandenburg hi han restes del Mur. De fet n´hi ha molt tros de recordatori del Mur de la Vergonya ja que els mes de 40 Km. de llargada han deixat empremta, però es aquí, prop de la famosa porta a on unes plaques recorden alguns dels assassinats per voler-lo creuar. Ens ho estàvem mirant i l´Àngel em va dir.

-Mira mara, l´últim assassinat va morir el dia que jo vaig néixer!-
Varem mirar junts la placa. "Chris Gueffroy assassinat el 5 de Febrer del 1.989"
Una gran sensació de tristessa em va envair. Feia anys, mentre jo abraçava al meu tercer fill una mara plorava la pèrdua del seu.

L ´Àngel semblava afectat per aquesta coincidència i l´hi vaig dir.

-Molta gent va morir aquell dia i molts d´altres varen nàixer la vida es així però mai ningú hauria de perdre la vida d´aquesta manera!-

Varem continuar visitant la ciutat portant al cap i també al cor un record per el Chris Gueffroy, un noi de 21 anys (els que farà l¨Àngel)i per tants i tants que varen morir als peus del Mur.

Els Cementiris

2009-11-02T17:44:00.000+01:00

S´entesten en fer-nos por amb els morts, en que els cementiris siguin llocs escabrosos de dia e impossibles de resistir de nits. Halloween, la festa que acabarà amb l´entranyable castanyada es una oda als éssers lletjos i terrorífics. Em costa d´entendre!

Cada dilluns i cada dimecres des que pujo a l´Esquirol a fer de iaia la meva passejada amb el Bru es fins al Cementiri del poble i no es morbositat. Veureu. El Cementiri de l´Esquirol està molt aprop del poble, quasi es confon amb ell i te la particularitat de que al seu davant hi ha un espai verd com de gespa amb pinzellades de flors boscanes. Un pi bord i un parell d´alzines proporcionen al estiu una ombra que s´agraeix i els aglans i les pinyoques que cauen dels arbres son un joguet per el Bru i per la Kala (la gossa)

Des que el Bru, la Kala i jo hi anem a passar l´estona mai hi em trobat ningú que com nosaltres hi vagin per gaudir del entorn però a nosaltres ens agrada poder seure al terra sobre la catifa de fulles amb els aglans i les pinyoques i ens ho estimem més que la sorra i les perilloses pedretes dels parcs infantils.

Un parell de cops em trobat el Cementiri obert i hi em entrat. Allà hi han les despulles dels besavis del Bru i la sensació de tendresa es intensa. Desprès de recordar-los i fer-lis un petó de cara al cel marxem cap a donar l´últim tom abans de anar a casa a dinar.

No ens fan por els Cementiris, no ens fan por els morts...el que cal es ser molt prudent amb alguns VIUS.

Tenis

2009-10-31T14:18:00.000+01:00

Avui he començat les classes de tenis amb un profe jove guapo i que s, ho pren molt en serio, tant que no serè jo qui trenqui esquemes i per lo tant tambè me les prenc molt i molt en serio. Al meu profe (que tambè es el meu fill) no l, hi feia massa gràcia em sembla donar-me les classes però com que ha vist que hi posso tot l´interès en apendre ara ja está tranquil.

-Posat al fons de la pista, al centra. La raqueta en aquesta possiciò...molt bè, ara marca amb la mà lliure la trajectoria de la pìlota...les cames mitg flexionades i gronxa (com si s´em escapés el pipi? he pensat jo però no he dit rès), la raqueta mes avall, així molt be. Ara farem "drive´s" o sigui te les tiraré totes a la dreta, desprès revessos i per últim saques.- Aquí m´ha mirat amb aquets ulls tan blaus que tè i amb cara de fill m´ha dit.
-Massa informació de cop?
I jo com una verdadera professional del estil de les Williams l´hi he dit.
-Nooo no pateixis em sembla que ho recordarè tot!-

Quan aprenia a conduir em sobraven pedals, miralls i em faltaven mans i ulls. "Això no ha pas de ser molt mes difícil i en tot cas si erro per lo menys no atropellaré a ningú, si de cas un cop de pilota però res mes"

-Em diràs si em surt be?-
-Si, no pateixis sempre rectifico el que no es correcta i celebro si es fa be.-
-Ah, de acord, es nomes per saber si milloro-

I em començat a jugar, a corre, a suar i a adonar-me que tornar les pilotes no es difícil (ja havia jugat fa temps). El que si es difícil es col·locar-les a on vols amb l´efecte que vols i tenint ell teu cós en la postura correcta. I com que gràcies a Deu no ens falta el sentit del humor en un moment donat i per explicar-me gràficament que estava massa tensa, l´Àngel ha començat a caminar per el fons de la pista com en Robo Cop.

I es que la autoritat materna dins una pista de tenis no deu ser efectiva!

La setmana que be...messssssss

Jo i el número 7

2009-10-29T00:27:00.000+01:00

Bé, doncs resulta que els dimecres a la nit vaig a aprendre a fer treballs manuals. No fa massa temps d´aquesta activitat i una de les primeres coses que vaig fer va ser una caixa de fusta amb un quadre de sorra a la tapa.

Les caixes de fusta son crues, sense ni una capa de pintura ni de vernís i la primera feina es donar-les-hi color i envernissar

Jo estava entusiasmada amb la meva caixa, la veia ja acabada guardant petits tresors a qualsevol reco de casa .

Poso la tintura de un color caoba preciós. Deixo que s'assequi i desprès de passar el paper d´alumini per deixar-la ben llisa l´hi poso la primera capa de vernís.
.-Això ho hauràs de fer set vegades.- em diu la companya que seu al meu costat.
.-Set?, estas de broma oi?.- contesto
.-No, no es cap broma. Oi que son set Tina?.-diu a la professora esperant la seva confirmació.
.-Si, set diu la Tina ni una mes ni una menys i ja veuràs.-afegeix com per convencem del tot.-et quedarà preciosa!.-
Set passades de vernís, set cops polir-la, set dies que es converteixen en set setmanes perquè hi vaig un dia a la setmana. Oh "mon Dieu"
I vet aquí perque somnio amb el set.

Els SET dies de la setmana.
Els SET pecats capitals.
Els SET nans de la Blancaneus.
Les SET mosques del sastre valent.
Les SET cabretes.
El SET que segons el Torá es el nombre dels receptors del home en el seu cap, dos ulls, dues orelles, dues fosses nasals i una boca.

I ja ho veieu, desprès de tanta feinada, de somniar-lo, de avorrir-lo de odia-lo...avui he començat una segona caixa! I es que no tinc remei.

Boira

2009-10-26T22:17:00.000+01:00

Acabo d´arribar a casa circulant per la C-17 (uns 20 Km).

Desprès de un dia calorós impropi de finals de Octubre la nit m´ha fet un regal. Un xic de boira! No una boira espesa que no deixa veure res sinó una boira fina com un vel, una boira que ha jugat amb mi tot el camí- ara hi soc, ara no hi soc, desprès d´aquesta corba t´espero i abans de la propera m´amago.-

Es bonic un xic de boira, fa hivern a la Plana de Vic

I jugant a la cuita l´amagada he recordat les tornades de Manresa les nits d´hivern quan les carreteres no tenien ratlles blanques i les cunetes es confonien amb l´asfalt. El papa conduint a poc a poc i la mama amb la finestra oberta indicant-l´hi el trass de la carretera. Nosaltres al darrera tapats amb una manta que no era capaç de treure'ns del tot el fred i espantats ( almenys jo si que ho estava). Que llargues les tornades de Manresa les nits de boira!

A pesar de tot m´agrada una mica de boira en el meu paisatge, de tant en tant, com un canvi d´amic, com un record, com un joc.

Mandalas

2009-10-25T22:24:00.000+01:00

Fa uns mesos vaig descobrir el món dels Mandalas i m’ha enganxat. M’estaré tornant una “...mandalista?”

Aquí una mostra dels meus propis Mandalas. Tots tenen per mi un significat i una explicació del perquè aquest dibuix i no un altre o perquè aquets colors i no d’altres. Les explicacions las teniu al darrera del dibuix...je,je,je

Estrena del blog

2009-10-17T23:18:00.000+02:00

Començo la aventura del bloguer perquè la meva bessona insistía en que ho prvès i...

Ja soc aqui!